Timó d'Atenes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m referència al personatge històric
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}'''''Timó d'Atenes''''' és una obra escrita pel [[dramaturg]] [[Anglaterra|anglès]] [[William Shakespeare]] el [[1607]] o [[1608]]. L'estructura és inusual, amb algunes llacunes o imprecisions, i per això es considera molt sovint un treball incomplet o experimental multiautoral. Sol ser agrupada amb altres tragèdies, però alguns acadèmics l'han col·locada entre les comèdies problemàtiques, tot i la mort del seu [[Timó el Misantrop|personatge principal]]. Les fonts materials inclouen la ''Vida d'Alcibíades'' de [[Plutarc de Queronea|Plutarc]], i el diàleg de [[Llucià]] ''Timó, el misantrop'', ambdós inclosos en l'edició d'Arden Shakespeare. No hi ha cap prova que comprovi si es va representar l'obra en vida del dramaturg; tanmateix, això és cert en moltes de les peces teatrals que va escriure, com ''[[Antoni i Cleòpatra]]'' o ''[[Coriolà]]''.
 
== Autoria ==
Línia 10:
== Personatges ==
 
* '''Timó''': un cavaller d'[[Atenes]], i en un temps anterior, un home ric força inusual. La crítica tendeix a veure'l com un soldat retirat, basada en una referència ambigua sobre les armes a l'acte IV, en comparació amb ''[[El rei Lear]]''. D'altres pensen que Timó ha de ser un jove cavaller la riquesa del qual és àmpliament generacional. El text afegeix que el volum de la seva riquesa radicava en la terra. La producció francesa de [[Peter Brook]] els anys [[1960]] presentà Timó com un jove pensador idealista vestit amb un esmoquin blanc. [[Paul Scofield]] l'interpretà com un vell soldat, en la producció de la ''Companyia Reial de Shakespeare'' el [[1981]]. El personatge està basat en [[Timó el Misantrop]].
* '''Alcibíades''': capità de la brigada militar i bon amic de Timó. Va sovint acompanyat de dues prostitutes, Frínia i Timandra. Està basat en l'històric [[Alcibíades]], però no necessàriament en la seva descripció.
* '''Apemantus''': un filòsof, molt influent en Timó, però també molt crític envers ell. Els seus discursos solen començar amb poesia, passen per prosa i acaben en poesia, com si sentís que la poesia és un esforç en va per a aquells a qui l'ha de destinar. Moltes produccions presenten Apemantus com un ancià en detriment de l'edat de Timó, si bé la producció de Brook el presenta com un jove algerià sense llar.