Magnenci: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m taula + cat
Línia 1:
'''Flavi Màxim Magnenci''' o '''Flavi Popili Magnenci''' (''Flavius Maximus Magnentius'' o ''Flavius Popilius Magnentius'') fou [[emperador romaromà]] del [[350]] al [[353]],
 
Segons Víctor i [[Zòsim]] pertanyia a una família germànica (del grup dels [[francs]]) que va creuar el [[Rin]] i es va establir a la Gàl•lia[[Gàl·lia]] al final del [[segle III]]. Julià diu que fou capturat per [[Constantí I el Gran]] o [[Constanci Clor]] en les guerres contra els germànics i sota [[Constantí el Gran]] va servir a l'exèrcit amb distinció, i va arribar a ''[[comes]]''. [[Flavi Juli Constant|Constant]] li va donar el comandament dels '''batallons Jovià i Herculià''' que van substituir a l'antiga [[guàrdia pretoriana]] en la reforma de [[Dioclecià]] abans del 300.
 
Aviat es va adonar de la debilitat de l'emperador i de la seva força i es va associar amb [[Marcel·lí (ministre)|Marcel·lí]], canceller de la hisenda de l'imperi (''comes sacrarum larqitionum''), amb el que va preparar un complot.
 
El [[18 de gener]] del [[350]] Marcel·lí va donar una festa a [[Bibracte|Autun]] per celebrar el naixement del seu fill, i foren invitats els principals caps militars i civils. A la nit Magnenci es va absentar un moment i després va tornar vestit d'emperador i fou aclamat pels presents que estaven a la conspiració, que van arrosegar als demés. Els sicaris enviats a assassinar a Constant van complir el seu propòsit i les tropes no van dubtar a seguir als seus caps. Tampoc la població va fer cap signe de resistència i així Magnenci va aconseguir el poder a tota la Gàl·lia i tot seguit a les províncies occidentals (Àfrica, Itàlia, Britània i Hispània) excepte a Il·líria i Pannònia on el general Vetranió, fou proclamat emperador per les seves tropes el ([[1 de març]] del [[351]]). [[Constanci II]] es trobava llavor a la frontera persa. Magnenci es va pronunciar per la fe de [[Concili de Nicea I|Nicea]] contra l'arrianisme, però alhora va restablir nombroses practiques paganes (va tornar a consultar a mags i endevins i va autoritzar de nou els sacrificis als déus pagans). La rebel·lió de [[Flavi Popili Nepocià]], parent de Constant, proclamat August, va ser sufocada als 27 dies
Línia 15:
Magnenci va fugir a la Gàl·lia on fou atacat a la part oriental per l'exèrcit de Constanci i per l'oest per un segon exèrcit que havia anat per Àfrica i havia conquerit aquestes regions i Hispània. La batalla decisiva es va lliurar a Mont Seleuc als [[Alps]] Cottis on Constanci va obtenir la victòria; revoltades les principals ciutat de la Gàl·lia, Magnenci es va suïcidar, ([[11 d'agost]] del [[353]]) i el seu germà i cèsar [[Magnenci Decenci]] el va seguir (353).
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'emperadors romans|Co-emperador romà d'occident]] paralel·lament amb [[Constanci II]]|abans=[[Constantí II]]|després= [[Constanci II]].|anys= Des de l'any [[337]] al [[361]] †}}
{{Finalitza taula}}
 
[[Categoria:Emperadors romans]]
[[Categoria:Francs]]
 
[[bg:Магненций]]