Riad: diferència entre les revisions

La ciutat s'aixeca en l'eix central de desenvolupament de l'Aràbia Saudita juntament amb les ciutats de [[Burayda|Buràida]] i [[Al-Kharj]], també a la regió central. Les altres àrees on es concentra la població són dues regions costaneres: la del [[mar Roig]] al voltant de [[Gidda]] i [[la Meca]] i la del [[golf Pèrsic]] entorn d'[[Al-Hufuf]] i [[Dhahran]].

Tot i estar situada en una regió extremament àrida, la ciutat rep precipitacions de forma ocasional. Hi ha cinc preses que retenen l'aigua de pluja, i també 96 pous i 467 km de conduccions que porten grans quantitats d'aigua des de les plantes dessaladores del [[golf Pèrsic]].

A l'època preislàmica, el lloc era anomenat [[Al-Hassà|Hajar]]. Aquest antic emplaçament estava situat a la confluència d'uns quants rius (avui dia uadis[[uadi]]s, o rius intermitents), especialment el uadi Hanifa i el uadi Batha, i encara avui el lloc disposa de molta aigua subterrània. Històricament, la localitat era famosa pels seus dàtils[[dàtil]]s i horts[[hort]]s. El [[topònim]] Al-Riyad deriva precisament del plural de l'[[àrab]] ''rouda'' (horta). El nom modern de la ciutat primer només s'aplicava a algunes parts on hi predominava l'horta. De mica en mica es va anar generalitzant a tot l'assentament al segle XVIII quan Hajar ja estava en ruïnes a causa dels conflictes locals.

El [[1773]] fou ocupada pels [[Al Saüd]] d'[[Al-Diriyya]] i va formar part del [[Primer Estat Saudita]]. Després de la destrucció de [[Diriyya]] el [[1818]] pels [[Imperi Otomà|turcs]] (de fet pels egipcis), la capitalitat fou traslladada a Riad per [[Turki ibn Abd-Al·lah]] el 1823 que va recuperar la regió d'al-[[Kharj]]. Encara ara queden algunes restes de Diriyya, una ciutat feta de maons d'argila. Des del 1840 els saudites van fer front a alguns atacs otomans des del [[Hijaz]]. El 1865 a la mort de [[Fàysal ibn Turki]] van esclatar conflictes familiars que van permetre l'ocupació d'al-Riyad pels [[Al Raixid]] de [[Jabal Xammar]].

El [[1902]], [[Abd-al-Aziz ibn Saüd]] es va emparar de la ciutat expulsant al darrer governador dels Al Raixid. Des d'allà es va establir el modern regne de l'[[Aràbia Saudita]] el [[1932]], amb Al-Riyad com a capital de la nació. La capital diplomàtica, però, no s'hi va traslladar fins al 1982 (des de [[Jeddah]]). Recentment la ciutat ha tingut uns creixements de població extraordinaris, un indicador de la pobra qualitat del desenvolupament experimentat des de la [[dècada de 1970]].

Entre [[1974]] i [[1992]] la ciutat va créixer una mitjana del 8,2% anual.

Les construccions notables de la ciutat són els edificis Al-Faisalia i Al-Mamlaka (les estructures més altes de l'Aràbia Saudita, amb 267 m i 302 m respectivament), l'[[Aeroport Rei Khalid]], l'Estadi Rei Fahd, el Palau Al-Masmak, Sahah Al-Hukom i Qasr Al-Hukm, el [[Museu nacional de l'Aràbia Saudita]] i el [[Museu de la Reial Força Aèria Saudita]].