Baró de Charlus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 13:
* oncle de [[Robert de Saint-Loup]]
 
Aristòcrata parisenc, amb molta visibilitat dins l'elevada societat del faubourg Sant-Germain, M. de Charlus és un home cultivat, amb gustos refinats i amb una assumida pietat. Vidu, nascut als anys 1850, té una quarantena d'anys quan el narrador el troba. [[Afer Dreyfus|Antidreyfusard]] convençut, no es mostra, tanmateix, antisemita llevat que quan això li permet d'amagar la seva verdadera naturalesa. Personatge pintoresc, és descrit com "una mica boig" per la seva cunyada Oriane, la duquessa de Guermantes ; és conegut per la seva violència i el seu mal temperament; aquí, Proust s'inspira sens dubte en [[Duc de Saint-Simon|Sant-Simon]], conegut per a les seves terribles còleres i les seves pretensions de gran senyor. Però aquesta violència inexplicable, quique l'enfrontarà a poc a poc amb tots els seus conegutsiconeguts i l'exclourà del faubourg Sant-Germain, és ben segur el símptoma més evident de l'homosexualitat turmentada del Baró.
 
Models: Els probables models de M. de Charlus serien Robert de Montesquiou, per al seu aspecte general, el seu orgull,la seva insolència i els seus dons artístics ; el baró Doazan, empolvorat i inflat, enamorat d'un violinista polonès; el comte [[Casal de La Rochefoucauld|Aimery de la Rochefoucauld]], conegut per la seva morgue i la duresa de les seves paraules; el pertorbador [[Oscar Wilde]]; Edouard de la Rochefoucauld-Doudeauville, duc de Bisaccia; i en part el mateix Marcel Proust. Certs autors citen igualment el [[Hubert Lyautey|mariscal Lyautey]] o Charlus, el rei del [[Cafè teatre|cafè-concert.]]<ref>{{Ref-llibre|nom1=Christian|cognom1=Gury|títol=Charlus (1860-1942), aux sources de la scatologie et de l'obscénité de Proust|editorial=Éditions Kimé|any=2002}}</ref> La seva vellesa està inspirada pel [[Boson de Talleyrand-Périgord|príncep de Sagan]] que, com ell, ha d'anar en cadira de rodes, després d'un atac.<ref>George Painter, ''obra citada'', p. 208-209, tom I</ref>