Seqüenciador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Transcripció (música)
m Compàs (música)
Línia 8:
Malgrat que l'origen del seqüenciador és eminentment electrònic podem dir que un dels seqüenciadors més bàsics i antics que es coneixen és la [[capsa de música]]. A partir de les petites dents que sobresurten d'un rodet giratori es fan sonar una sèrie de llengüetes metàl·liques afinades segons l'[[escala musical]]. La seqüència, doncs, es troba "gravada" al rodet giratori, que realment és una [[Transcripció (música)|transcripció]] de la [[partitura]] en forma de dades (cada dent correspondria a un event). Anàlogament al funcionament de la capsa de música trobem la [[pianola]], sòls que en aquest cas la seqüència es troba al cartró perforat.
 
Els primers seqüenciadors electrònics van aparèixer als [[anys 70]] i eren analògics, al igual que els primers sintetitzadors. La interfície que feien servir era l'anomenat [[CV/Gate]] o [[control per voltatge]] i consistia en enviar impulsos de [[corrent continu]] amb un nivell de tensió en funció de l'[[altura (música)|altura de nota]]. [[Image:Korg_SQ-10.JPG|thumb|right|Seqüenciador analògic Korg model SQ10. A sota podem veure la primera renglera de controls d'un sintetitzador [[Korg MS-20|Korg MS20]]]] Éren molt limitats i feixucs de programar; sols permetien controlar un o dos aparells a la vegada i tenien pocs [[compàsCompàs (música)|compassos]] disponibles. L'aparició del sistema [[MIDI]] al [[1983]] i l'avanç de la tecnologia digital en matèria musical va suposar una veritable revolució. Fou en aquest punt quan van començar a comercialitzar-se els primers seqüenciadors digitals (físics) i programes seqüenciadors per a ordinadors, que han anant guanyant complexitat i prestacions amb el pas dels anys.
 
==Funcionament (Programari)==