Portland Trail Blazers: diferència entre les revisions

Els Blazers van dominar el món de la canastracanasta en la [[temporada 1976-77 de la NBA|temporada 1976-77]], mostrant a tot el país un bàsquet excitant i un nivell de joc mai vist abans ena [[Oregon]]. Després d'un decent 49-33 en la temporada regular, l'equip va poder per fi gaudir de la seva primera participació en uns [[playoffs de la l'NBA]].<ref>Nba.com [http://www.nba.com/history/playoffs/19761977.html 1977 Playoff Results], consultat [[novembre de 2008]]</ref>

Aquest va ser el primer any del regnat de l'entrenador [[Jack Ramsay]]. La seva dècada amb Portland solidificaríasolidificaria la seva reputació com un dels tècnics més creatius de la lliga. També va ser l'any en el qual quatre equips de la ja desapareguda [[American Basketball Association|*ABA]] es van unir a la l'NBA ([[Denver Nuggets]], [[New York Nets]], [[Indiana Pacers]] i [[SantSan Antonio Spurs]]). La fusió va portar a una reorganització delsde les estelsestrelles de la lliga, per la qual cosa Portland va adquirir a [[Maurice Lucas]] amb la segona elecció del draft de dispersió de la l'ABA.<ref>Nba.com [http://www.nba.com/blazers/history/learn_more_about_maurice_lucas-64030-41.html Learn more about Maurice Lucas], consultat [[desembre de 2008]]</ref> No obstant això, l'arribada de Lucas no va ser gratuïta, ja que els Blazers van haver de traspassar a [[Geoff Petrie]] i [[Steve Hawes]] per la segona posició. De manera posterior, i amb polèmica inclosa, la franquícia va vendre a Wicks aals [[Boston Celtics]].

Amb una plantilla renovada i jugadors joves que ràpidament es van emmotllar a la lliga, els nous Blazers eren un equip fort a meitat de la temporada per primera vegada en la seva història. Walton i Lucas van representar a Portland en el [[l'All-*Star Game de la NBA 1977|All-*Star Game de 1977]], encara que Walton es va perdre el partit per lesió. Però tard o d'hora la temporada se'ls va començar a fer llarga i l'equip va flaquejar enel [[febrer]] i enel [[març]] amb una marca de 10-16 en els dos mesos. No obstant això, amb un perfecte 5-0 ena l'[[abril]], els Blazers van entrar en forma als [[Playoffs NBA 1977|playoffs]].

El fenomen conegut com a ''BlazermaníaBlazermania'' va començar a fer efecte. El [[5 d'abril]] encara estaven disponibles algunes entrades en el Memorial Coliseum quan l'equip es va enfrontar amb els [[Detroit Pistons]] davant 12.359 espectadors. Aquell va ser l'últim dia que un afeccionat podia comprar una entrada. Des d'aquest dia i continuant fins a mitjan [[Anys 1990|90]], cada partit a casa de Portland era un èxit taquiller. La capacitat del pavelló va ser de 12.666 fins a [[1988]], quan va ser ampliat fins a 12.854 i més tard fins a 12.888.

El debut dels Blazers en els playoffs va ser davant els [[Chicago Bulls]] en la primera ronda. L'equip va guanyar el primer partit dedels playoffs de la seva història per 96-83 el [[12 d'abril]] de [[1977]], i cinc dies més tard va tancar l'eliminatòria en guanyar el seu segon partit. En les Semifinals de Conferència el rival va ser [[Denver Nuggets]], als quals van vèncer per 4-2 i es van enfrontar en les [[Finals de Conferència de la l'NBA|Finals de Conferència]] amb [[Los Angeles Lakers]] de [[Kareem Abdul-Jabbar]]. Sorprenentment, els Blazers es van desfer dels californians en quatre partits. En les [[Finals de la l'NBA]], uns [[Philadelphia 76ers]] liderats per [[Julius Erving]] van intentar baixar del núvol en la qual vivien als Blazers. Els 76ers van guanyar els dos primers partits de la sèrie ena [[Filadèlfia]]. De tornada a casa, els Blazers van derrotar als 76ers per 129-107 en el tercer partit, i per 130-98 a laal cambraquart, igualant així l'eliminatòria. Tres dies després, Portland va donar la volta a la sèrie guanyant el cinquè duel.

La sisena trobada va tenir lloc en el Memorial Coliseum el [[6 de juny]] de [[1977]]. Erving va anotar 40 punts en el partit, però els Blazers van sortir vencedors per 109-107 i es van convertir en els nous campions de la l'NBA en la primera participació de l'equip en els playoffs en la seva història. Walton va aportar 20 punts, 23 rebots, 7 assistències i 8 taps, i va ser nomenat [[MVP de les Finals de la l'NBA|MVP de les Finals]]. Walton era l'estelestrella i el jugador més recognosciblefamós dels Blazers, amb la seva ostentosa personalitat, les seves inclinacions contraculturals (que encaixaven amb l'ambient general que existia ena [[Portland]] a mitjan [[Anys 1970|70]]) i el seu estil intens i intel·ligent del joc. Però la victòria dels Blazers va ser el triomf d'un equip ben equilibrat sobre una col·lecció de més brillants talents individuals. Aquesta tendència de joc ja s'havia vist al llarg de la dècada en els campionats dels [[Celtics]], [[Lakers]], [[Knicks]] i [[Golden State Warriors|*Warriors]], basant-se en el joc col·lectiu per sobre de les individualitats.

Lucas va liderar a l'equip en minuts jugats i en anotació, promediandoamb una mitjana de 20.1 punts. [[Dave Twardzik]] va establir un nou rècord de la franquícia en percentatge de tirs de camp amb un 61.2%, mentre que Walton ho va fer en l'apartat rebotador amb 14.4 per partit i en taps amb 3.25 per nit. El base de segon any [[Lionel Hollins]] va liderar en [[assistència (bàsquet)|assistències]] amb 4.1 i en robatoris de pilota amb 166.