Ramon Roger I de Foix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
link alla versione in lingua italiana
mCap resum de modificació
Línia 7:
El conflicte per la possessió de les valls d'[[Andorra]] el va enfrontar amb el [[Bisbat d'Urgell|bisbe d'Urgell]]. Els dominis del bisbe foren atacats i la Seu ocupada temporalment el [[1198]]. El [[1199]] va assistir a la consagració de la nova abadia de Bolbona, lloc d'enterrament dels comtes. Van sorgir conflictes amb el senyor de [[Saverdú]], el qual va retre homenatge directament al [[comte de Tolosa]] enlloc del seu sobirà immediat el comte de Foix, i amb el [[Comtat de Comenge|comte de Comenge]] amb qui va disputar [[Volvestre]].
 
L'aliança entre el comte de Foix i [[Arnau I de Castellbó|Arnau I]] [[Vescomtat de Castellbó|vescomte de Castellbó]], que simpatitzava amb els [[albigesos]] o càtars, fou mal vista pel Bisbe d'Urgell. Per congraciar-se amb el [[bisbe]] [[Bernat de Vilamur]], que li retreia les seves simpaties, Arnau I li va cedir el [[castell de [[Masferrer]] i el va reconèixer com a successor de les terres del [[Caboet]] i d'[[Andorra]] si moria sense fills. Però efectivament no tenia fills i la seva filla [[Ermessenda de Castellbó]] fou pretesa per Roger Bernat de Foix, el fill i hereu del comte '''Ramon Roger I'''. Per això Arnau I va trencar altra cop amb el bisbe que es va negar a acceptar el matrimoni i va obtenir en aquesta negativa el suport del [[comte d'Urgell]] [[Ermengol VIII]]. Arnau I, amb suport del comte de Foix, es va revoltar, però fou fet presoner amb el seu futur consogre el [[1203]]. Arnau va haver de comprometre's a casar-se amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] i neboda del comte Ermengol, a deixar [[Castellbó]] i La Roca d'Aguilar als Cardona per cinc anys, a casar el primer fill que tingués amb Miracle, germana d'Ermengol i prometre que no casaria la seva filla amb algú de la família del comte de Foix. '''Ramon Roger I''' fou alliberat seguint instruccions del comte-rei [[Pere el Catòlic]]. Els disturbis que es van produir al [[comtat d'Urgell]] amb motiu de la imminent mort del comte Ermengol VIII, van permetre però celebrar l'enllaç d'Ermessenda amb Roger Bernat el [[1208]] i aquell mateix any va rebre terres el territori català.
 
L'any següent '''Ramon Roger I''' va rebre en feu els castells de Querigut i Usson. El comte no fou mai declaradament partidari dels càtars però el [[Bisbat de Pàmies|bisbe de Pàmies]] va demanar a [[Simó de Montfort]] de conquerir el comtat. El comte va donar suport al seu sobirà feudal el [[Comtat de Tolosa|comte de Tolosa]]. Després de la [[batalla de Muret]] de [[1213]] el somni d'una unió de les terres catalanes i occitanes es va acabar. El comte no va poder ser acusat als concilis de [[1214]] i [[1215]]. Els senyors feudals es van revoltar a partir del [[1216]] fins el [[1224]]. Així Ramon, al costat del comte de Tolosa, va combatre contra el croats i va participar en el setge de la ciutat de [[Tolosa]] on el [[1218]] va morir Simó.