Castell de Puègverd: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 5:
== Història ==
=== El ''castrum'' primitiu ===
La construcció dataria del {{segle|XIII|s}}, però les primeres mencions de l'edifici es remunten a l'any [[1170]]. Pertany llavors a la família de Congost i és el moment de la [[croada albigesa]].
Les dames càtares de l'alta aristocràcia occitana també es van veure atretes per aquesta cultura, tot un estil de vida que va aconseguir el seu apogeu en aquest temps. No obstant això, els horrors de la guerra, amb la intolerància de la Inquisició i la violència dels croats, van trencar aquest nivell sociocultural assolit a Occitània.<ref name=”Puigverd”>Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 70/71 (ISBN 978-84-9034-233-6)</ref>
Un dels notables cantautors que freqüentaven Puègverd va ser el trobador [[Bernart d'Auriac]], autor del vers:{{Cita|<''Qu'eras sabran Aragonès<br />Qui son Francès:<br />Els Catalàs estregz cortès<br />Veyran las flors, flors d'ourada semensa<br />Et auzivan diré per Aragó<br />"Oil" et "Nennil" en luec d'Oc e de No''>}}(frases pronunciades per Bernart d'Auriac, de Besiers, el 1285, quan [[Felip III de França|Felip]] l'Ardit va intentar envair tot el Llenguadoc).<ref name=”Puigverd”>Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 70/71 (ISBN 978-84-9034-233-6)</ref>
Els Congost, senyors del castell, eren també creients dels preceptes predicats pels [[catarisme|Bons Homes]]. La seva fe els va fer perdre les possessions de Puègverd quan la tardor del [[1210]], durant la [[croada albigesa]], a favor dels barons francesos, acabdillada per [[Simó IV de Montfort|Simó de Monfort]] els va conquerir i col·locà com a senyor feudal un home de la seva plena confiança: [[Thomas de Bruyeres]]. Però, malgrat això, el catarisme seguia bategant en aquell castell. Un dels seus perfectes, [[Bernard de Congost]], va rebre l'any 1232 el ''consolamentum'' a Montsegur; la seva filla, Saissa, igualment perfecta, va cremar a les flames de Montsegur, i [[Sicard de Puiverd]], fins i tot, va participar a la massacre perpetrada pels càtars contra els esbirros del Sant Ofici a Avinyonet el 1242.<ref name=”Puigverd”>Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 70/71 (ISBN 978-84-9034-233-6)</ref>
Aquests senyors practicaven el [[catarisme]] i eren titllats d'heretges. Així, el novembre de [[1210]], el castell experimenta un setge d'alguns dies per part de l'exèrcit de [[Thomas Pons de Bruyère]], tinent de [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]]. En perdre, Puègverd es fa una possessió dels Barons del Nord. El [[1279]], un esfondrament de la presa natural que agafa les aigües del llac al peu de l'indret provoca la destrucció d'una part de la ciutat de [[Mirapeis]], situada a 30 quilòmetres al Nord, en l'[[Arieja]].
=== El castell actual ===
Linha 45 ⟶ 53:
{{Projectes germans|commons=Château de Puivert}}
{{referències}}
{{ORDENA:Castell De Puegverd}}
[[Categoria:Castells de l'Aude|Puègverd, Castell de]]
| |||