Vegetació de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 26:
* '''Zona axial''' Les altituds màximes dels Pirineus i on hi predominen els materials silicis (àcids). El pic d'[[Aneto]] fa 3.404 m i la [[Pica d'Estats]] 3.143 m, El [[Canigó]] fa 2.785 m mentre que cap al mar finalitza amb els 1.257 m del [[Puig Neulós]] a la [[Serra de l'Albera]].
* '''Prepirineu meridional''': Amb valls i serralades calcàries, de vegades càrstiques, les muntanyes són d'altituds inferiors, [[Serra de Boumort]]: 2.070 m, [[Serra del Montsec |Montsec]]: 1.678 m.
* '''Territori del ruscínic, o del Rosselló i l'Empordà''': entre les [[Corberes]] i les [[Massís de les Gavarres |Gavarres]] hi ha una baixa plana litoral de 20 a 30 km d'amplada màxima que es divideix entre una plana rossellonesa al nord i una plana empordanesa al sud. Són terres de clima mediterrani però exposades a la violència del vent de [[tramuntana]] i són relativament fredes a l'hivern i no gaire humides. L'aspecte de la vegetació és de caràcter més meridional que les terres que les envolten per l'oest i pel sud.
* '''Territori olositànic o del Sistema Transversal''': aproximadament centrada en la [[Garrotxa]] amb muntanyes baixes i mitjanes amb estructura tectònica de [[horst]] i fosses tectòniques limitades per [[Falla (geologia)|falles]]. Encara que és una zona petita és molt característica pel seu clima que és el més humit de Catalunya fora de l'Alta muntanya i per la presència de sòls vulcànics amb l'aparició d'espècies vegetals netament atlàntiques.
* '''Territori catalanídic o de les serres costaneres catalanes''': amb una subdivisió en:
** '''Segment septentrional''' que és el més humit,(fins al [[Montseny]])
** '''Segment central''' (del [[Montseny]] al [[Priorat]]) Hi ha una serra litoral ([[Garraf]], [[Ordal]]: 633m ) una fossa prelitoral ([[Penedès]]) i una serra prelitoral ([[Montserrat]]: 1224 m). També compta amb la serralada de [[Prades]] (1.201 m) i del Montsant (1.156 m) i la serra del [[Cardó]].
**Segment meridional (de l'Ebre fins al riu Sénia i ja al [[País Valencià]] fins a l'[[Alcalatén]]. El relleu d'aquesta zona és amb una plana litoral poc extensa, serra litoral del Montsià (762 m), zona prelitoral més o menys deprimida, [[La Galera]] i muntanyes i altiplans prelitorals [[Ports de Beseit]] ([[Caro]]: 1447 m).
* '''Territori auso-segàrric''': aproximadament en l'altiplà central limitat pels Pirineus, per les Muntanyes Olositàniques i per les Muntanyes Catalanídiques, comprèn llocs de relleu suau, amb freqüència tabular amb altituds entre els 200 i els 1.000 m en alguns llocs la terra conté [[guix]] que dóna lloc a una vegetació especial anomenada [[vegetació gipsòfila]]. Comprèn la [[Plana de Vic]], L'Altiplà del [[Moianès]], l'[[altiplà de la Segarra]], el [[Pla de Bages]], Les Serres de Soler i de Rubió (màxim a 877 m), La [[Conca d'Òdena]], Els Altiplans i les serres de l'Alt [[riu Gaià|Gaià]],
* '''Territori sicòric''': de la [[Segarra]] al [[Segrià]], aproximadament. És una baixa plana (120-500 m) amplament oberta per l'oest. Aquesta plana és la terminació oriental de la gran
== Comunitats climàciques de les planes litorals ==
| |||