Teoria dels jocs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Història de la teoria de jocs: enllaç wiki arreglat
Línia 7:
 
Encara que el matemàtic francès [[Émile Borel]] va realitzar recerques en aquest camp, la teoria de jocs pròpiament dita
no va existir com a estudi fins a la publicació el [[1928]] de diverses anàlisis per [[John von Neumann]], considerat el seu inventor. Von Neumann fou un matemàtic brillant. La seva obra va tenir un gran impacte en la [[teoria dels conjunts]] i va ser clau per desenvolupar les bombes àtomiques i d'hidrogen, així com els [[ordinador]]s. L'obra de von Neumann va culminar amb el seu llibre ''La Teoria dels Jocs i del Comportament Econòmic'' el [[1944]], del qual va ser co-autor [[Oskar MorgensteinMorgenstern]]. Aquesta obra conté el mètode per trobar les solucions òptimes per als jocs de dos jugadors de suma zero. Durant aquest període, els estudis sobre la teoria dels jocs van estar enfocats en la teoria dels [[jocs cooperatius]], que analitza les estratègies òptimes pels grups d'individus, sota la suposició que poden aplicar-se acords entre ells.
 
El [[1950]] va aparèixer la primera discussió sobre el dilema del presoner i la corporació RAND va realitzar-ne un experiment. Alhora, [[John Forbes Nash|John Nash]] va elaborar la primera definició d'estratègia "òptima" per als jocs de molts jugadors. Aquesta estratègia es coneix ara com "equilibri de Nash". Aquest equilibri és general i s'utilitza en els jocs cooperatius i en els no cooperatius. Durant la dècada dels [[1950|cinquanta]], La teoria dels jocs va incrementar la seva activitat: sorgiren nous conceptes i es van aplicar a la filosofia, a la ciència política i a l'[[economia]].