Soldanat de Majeerteen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
sultans i referències |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''sultanat de Majeerteen''' (també '''Majertin''' o '''Majirtin''', en italià '''Migurtinia''' o '''Mijurtini''') fou un estat format pel clan somali dels [[majeerteen]] vers el [[segle XVI]] (clan dirigit per una burgesia àrab comerciant barrejada amb membres de les famílies de caps nadius somalis) i que va assolir importància a la meitat del [[segle XIX]] amb el ''boqor'' Cismaan III Maxamuud o Uthman III ben Mahmud ([[1860]]-[[1927]]) que va rebre subsidis britànics per protegir als vaixells europeus que eren atacats de vegades a les costes Somalis, i afavorir el comerç. Aquest semi vassallatge va mantenir el sultanat de fet independent.
Els majeerteen van reconèixer nominalment la sobirania portuguesa la presencia dels quals a la zona fou merament testimonial i si be el soldà fou considerat vassall del rei de Portugal mai van arribar a establir guarnició i es va limitar a algun contacte comercial; al segle XVII va reconeixer la sobirania dels sultans [[iarebites]] d'[[Oman i Mascat]]. Vers la meitat del segle XVIII va reconèixer als sultans [[Al-Busaid]] d'Oman i Mascat i després de [[Zanzíbar]] i Oman.
El ''boqor'' Ismaan Mahamuud es va enfrontar a la meitat del segle XIX (vers 1855) amb el seu cosí Yuusuf Ali Keenadiid en una guerra civil que va durar cinc anys, fins que el ''boqor'' va poder derrotar al seu parent al que va enviar exiliat a Aràbia (a Aden); però va retornar després del [[1870]] amb un contingent de 36 guerrers hadhramis i un grup de fidels, va construir secretament un forti on va depositar armes, i amb tot això sobtadament va atacar i derrotar als clans locals dels hawiye i es va crear el sultanat majeerteen d'Hobyo.
Linha 7 ⟶ 9:
El [[1888]] Majeerteen es va enfrontar amb el sultanat d'Hobyo per el [[Nugaal]].
Poc després el Majeerteen fou posat sota protectorat italià el [[7 d'abril]] de [[1889]]. El sultà de Zanzíbar va quedar sota protectorat britànic el [[1890]] (el Regne Unit va haver de renunciar a l'illa Helgoland en favor d'Alemanya i als seus drets a Madagascar en favor de França) i la seva sobirania sobre les zones costeres fou limitada per Gran Bretanya: les zones del sultà a la costa de Somàlia, Àfrica Oriental (Kenya) i Tanganika van quedar repartides entre les potencies colonials: Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya. Itàlia i Gran Bretanya van optar per pagar un arrendament al sultà mentre que Alemanya va preferir comprar els seus drets. El [[1891]] els drets del sultà de Zanzíbar van passar a ser exercits per Itàlia a canvi d'un arrendament i el [[1892]] el sultà va acceptar fer efectiu el protectorat italià pero els italians no van entrar al país fins el maig de 1893.
El sultanat de Majertin abraçava des Bender Ziada al [[Golf d'Aden]] al Cap Gabee o Ras Maber, al [[Oceà Índic]]. Al oest s'estenien les possessions britàniques (durant la primera part del segle XX dominades per el líder nacionalista islàmic somali anomenat pels britànics [[Mad Mullah]] o "Mullah el Boig". Al Sud quedaven els dominis del sultà d'Obbia. El sultà residia a Baargaal però el comissari italià va residir a Alula.
El [[1895]], durant la campanya italiana contra Abissínia que va acabar poc després a [[Adua]] ([[1896]]) Pietro Antonelli fou enviat pel general Baratieri al sultà de Majeerteen, al que havia de prometre qualsevol cosa a canvi de rebre soldats per lluitar a [[Abissínia]]; Antonelli, que ja coneixia al sultà per la seva mediació del [[1887]], va fer les promeses, i va obtenir soldats; va agafar diversos petits vaixells i va portar aquestes forces fins a [[Assab]] i de allí cap a Mekelle (on era comandant el general Arimondi) i cap a [[Adigrat]], quarter general italià, on estava Baratieri; els soldats majeerteen foren enviats a la lluitar sense preparació; alguns va reforçar la guarnició de Amba Alage (del major Toselli) i es van enfrontar a les forces enemigues de Fitawrari Gebeyehu.
Linha 16 ⟶ 19:
El cap del moviment [[daraawiish]], Mad Mullah, no tenia bones relacions amb el sultà ''boqor'' Cismaan (''bokor'' Osman Mahmud) de Majeerteen després del fracàs del matrimoni projectat amb la seva filla Qaali, però el [[1905]] li va enviar un missatge demanant ajut; però els italians, pressionats pels britànics, van obligar al sultà a no donar ni ajut ni refugi als dervixos.
Mad Mullah però va demanar la ma de la germana de Islaan Aadan de la línea Cumar Maxamuud dels [[majeerteen]], i s'hi va casar i aquesta aliança li va permetre en part reconstruir les seves forces. Mad Mullah va rebre el [[1905]] el territori del Nugaal, a la Somàlia Italiana, nominalment dins el sultanat de Majeerteen, pero en fou expulsat el [[1911]] cap a la [[Somàlia Britànica]].
La frontera fou corregida pel tractat de [[1906]] entre Pestalozza i Swaine, que posava Baran ([[Buraan]]) dins el territori del sultanat.
Linha 22 ⟶ 25:
Després del [[1905]] els italians van descobrir una carta en la que el ''boqor'' demanava el protectorat otomà i estava comprant armes. Itàlia va decidir deposar al sultà i el vaixell ''Volta'' va bombardejar les ciutats de Bareeda i Bender Khassim o Bender Qasim (Boosaaso o Bosaso), destruint els petits arsenals del sultà. El ''boqor'' va fugir al interior i els italians van entrar a [[Alula]], [[Bosaso|Bender Khassim]], Bareeda i Muranyo. Durant un temps el ''boqor'' va tenir bones relacions amb els dervixos que es van acabar finalment pels atacs d'aquestos a terres del sultà, i va retornar a l'obediència als italians. El marc de [[1910]] es va signar la renovació del tractat de protectorat, que ara fou més rígid.
El desembre de [[1910]] el sultanat de Majeerteen i el [[sultanat de Warsangeli]] van acordar resoldre amistosament les seves disputes i combatre al moviment [[daraawiish]] del [[Mad Mullah]] (acord de Bender Kasim o Bosaso). Majeerteen i Warsangeli ferien una ofensiva en comú contra els dervixos, les forces del qual van perdre la via d'aprovisionament d'armes des de la costa i es va retirar cap a la Somàlia Britànica.
El [[15 de desembre]] de [[1923]] va arribar a Somàlia el governador italià Cesare Maria De Vecchi. L'abril de [[1924]] el comissionat a Alula, E. Coronaro, va rebre ordres de inspeccionar el territori del sultà que podia ser objecte de invasió i va aprofitar l'expedició geològica Stefanini-Puccioni. El 10 de juliol de 1925 Mussolini va donar llum verda per la supressió dels sultanats a Somàlia.
Linha 31 ⟶ 34:
El gener del [[1927]] els italians van iniciar una forta ofensiva i van ocupar Iskushuban. Hersi Boqor va contraatacar sense èxit. Mentre la resistència es desmoralitzava, els vaixells tornaven a bombardejar la costa. A l'octubre de [[1927]] es podia dir que els italians controlaven el sultanat, i el ''boqor'' va fugir al [[Ogaden]], però les seves tropes foren delmades per una epidèmia de còlera i ja no es van poder reorganitzar. El sultà va fugir llavors al territori britànic on fou fet presoner i entregat als italians (novembre de [[1927]]). La rendició formal es va fer a Hurdia poc després. El sultà fou exiliat a [[Mogadiscio]].
El 1991, amb l'enfonsament del règim de [[Siad Barre]] a Somàlia, el clan majeerteen dels [[Darod]] va proclamar la República de '''Majeerteen''', que el [[1997]] va establir estructures democràtiques, i el [[1998]] va esdevenir la República de [[Puntland]].
== Llista de sultans ==
*Maxamuud IV
*Cismaan II
*Yuusuf IV
*Maxamuud V Yuusuf
*Cismaan III Maxamuud
==Vegeu també:==
Linha 53 ⟶ 58:
[[Categoria:Estats històrics]]
[[Categoria:Història de Somàlia]]
[[Categoria:Geografia històrica d'Àfrica]]
[[it:Migiurtinia]]
| |||