Besalú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç
Línia 18:
El "pagus Bisuldunensis", que primer formà part del comtat de Girona des que aquesta ciutat fou ocupada pels francs el 785, esdevingué comtat independent el segle X, categoria que perdurà fins a l'any 1111, en què el comtat de Besalú s'incorporà al de Barcelona.<ref name="patmapa"/> Besalú va començar a adquirir importància com a capital de [[Comte|comtat]] independent després de la mort de [[Guifré el Pilós]] ([[897]]), condició que va perdre en morir [[Bernat III de Besalú|Bernat III]] -gendre de [[Ramon Berenguer III]]- sense fills; com a conseqüència, el [[comtat de Besalú]] passà a la [[casa de Barcelona]].<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom1=Armengol | nom1 =Montse | cognom2 =Forcano | nom2 =Manuel | títol =Jueus a Catalunya | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper | exemplar = núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.28 | issn =1695-2014}}</ref> El segle X són documentats a Besalú la parròquia de Sant Vicenç, la canònica de Sant Miquel (que el segle XI es titulà de Santa Maria), el monestir benedictí de Sant Pere i el castell de Besalú, l'origen dels quals, però, podria ser més remot.<ref name="patmapa"/> Del 1017 al 1020 existí un efímer bisbat de Besalú, sorgit gràcies a l'empenta del comte Bernat Tallaferro, a la mort del qual, però, desaparegué.<ref name="patmapa"/>
 
Durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]], veient-se forçat a retirar-se de l'[[Empordà]], i desconfiant del [[Coll de Panissars]] [[Felip III de França]] va intentar prendre la ruta de '''Besalú''', enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per prendre la ciutat<ref>Ernest Delamont, ''La croisade de 1285 - Ses causes, ses résultats et ses suites'' {{ref-web |url=http://www.mediterranees.net/histoire_roussillon/moyen_age/delamont2.html|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> on creien que es trobava [[Pere el Gran]]. Després d'un primer assalt croat, [[Asbert de Mediona]], el governador de la ciutat féu obrir la porta aquaria<ref>Francesc Mir, [http://www.amicsdebesalu.cat/amicsdebesalu/recursos/recursos/circular_n_9.pdf ''Les excavacions del Palau de la Cúria'' ]</ref> per a fer entrar seixanta cavallers que foren capturats. Tot seguit sortí al capdavant de la guarnició que va derrotar els assetjants i els obligà a retirar-se.
 
Durant la [[Guerra dels armanyaguesos]], el [[1390]], [[Batalla de Besalú|fou atacada]] per les companyies mercenàries de [[Joan III d'Armanyac]] i defensada per [[Bernat IV de Cabrera]]. La vitalitat de Besalú des de l'alta edat mitjana fins a l'Època Moderna ha determinat un teixit urbà complex, format per un seguit d'edificacions tradicionals i cultes que responen a processos històrics de construcció, enderrocaments, ampliacions i substitucions, de manera que ben sovint és difícil datar els edificis i determinar-ne l'època i la tipologia.<ref name="patmapa"/>
Línia 74:
| Alcalde_10 = Lluís Guinó i Subirós
| Partido_10 = [[Convergència i Unió|CiU]]
|Alcalde_11=Lluís Guinó i Subirós|Partit_11=JXC}}
}}
 
== Fills i filles il·lustres de Besalú ==