Expulsió dels jueus d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: Revertida |
m Revertides les edicions de Jusep dembelé. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió Revertida |
||
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
[[Fitxer:Toledo - Sinagoga El Transito int 02.jpg|miniatura|Interior de la [[sinagoga del Tránsito]] a [[Toledo]].]]
L{{'}}'''expulsió dels jueus d'Espanya''' va ser ordenada el 1492 pels [[Reis Catòlics]] mitjançant el [[Decret de l'Alhambra]] de [[Granada]] amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin
El 2015, el Parlament espanyol va aprovar una llei per la que es reconeixia com a espanyols als descendents directes dels jueus expulsats el 1492, amb el que ''[[de facto]]'' s'anul·laven en tant que sigui possible les conseqüències d'aquella expulsió.
Linha 137 ⟶ 136:
La situació dels que van tornar es va regularitzar amb una ordre del 10 de novembre de 1492 en què s'establia que les autoritats civils i eclesiàstiques havien de ser testimonis del [[baptisme]] i en el cas que s'haguessin batejat abans de tornar, s'exigien proves i testimonis que ho confirmessin. Així mateix van poder recuperar tots els seus béns pel mateix preu al qual els haguessin venut. Els retorns estan documentats fins a 1499 almenys. D'altra banda, una provisió del Consell de Castella de 24 d'octubre de 1493 va determinar dures sancions per a aquells que injuriessin a aquests cristians nous -nomenant-los ''vel·leïtosos'', per exemple.{{Harvnp|Pérez|2013|p=115}}
Pel que fa a l'impacte econòmic de l'expulsió sembla descartada la tesi que va suposar un dur revés i va frenar el naixement del capitalisme, amb el que seria una de les causes de la decadència espanyola. Com ha assenyalat Joseph Pérez, «en vista de la documentació publicada sobre fiscalitat i activitats econòmiques, no cap el més petit dubte que els jueus no constituïen ja una font de riquesa rellevant, ni com a banquers ni com a arrendataris de rendes ni com a mercaders que desenvolupessin negocis a nivell internacional. És el que confirma la situació el 1492 i als anys següents. [...] L'expulsió dels jueus va produir problemes a nivell local però no una catàstrofe nacional. És sense cap mena de dubte forassenyat atribuir a aquell esdeveniment la decadència d'Espanya i la seva pretesa incapacitat per adaptar-se a les transformacions del món modern. Tot el que sabem ara demostra que l'Espanya del segle XVI no era precisament una nació econòmicament retardada. [...] En termes estrictament demogràfics i econòmics, i prescindint dels aspectes humans, l'expulsió no va suposar per a Espanya cap deteriorament substancial, sinó
=== La diàspora sefardita i la continuïtat identitària jueva ===
Linha 143 ⟶ 142:
La majoria dels jueus expulsats es van instal·lar a l'[[Àfrica del Nord]], de vegades via Portugal, o als estats propers, com el [[regne de Portugal]], el [[regne de Navarra]], o als estats italians. Com dels dos primers regnes també se'ls va expulsar el 1497 i el 1498 respectivament, van haver d'emigrar novament. Els de Navarra es van instal·lar a [[Baiona]] en la seva majoria. I els de Portugal van acabar al nord d'Europa ([[Anglaterra]] o [[Flandes]]). Al nord de l'Àfrica, els que van anar al [[dinastia wattàssida|regne de Fes]] van patir tota mena de maltractaments i van ser espoliats, també pels jueus que vivien allà des de feia molt de temps. Els que van córrer millor sort van ser els que es van instal·lar-se als territoris de l'[[Imperi Otomà]], tant al nord de l'Àfrica i al Pròxim Orient, com als [[Balcans]] i la [[República de Ragusa]], després d'haver passat per Itàlia. El soldà [[Baiazet II]] va donar ordres perquè fossin ben acollits i el seu successor [[Solimà el Magnífic]] va exclamar en una ocasió referint-se al rei Ferran: «A aquest l'anomeneu rei que empobreix els seus estats per enriquir els meus?». Aquest mateix soldà li va comentar a l'ambaixador enviat per Carles V : «que es meravellava que haguessin expulsat els jueus de Castella, doncs era llançar la riquesa».{{Harvnp|Pérez|2013|p=116}}
Com alguns jueus identificaven Espanya i la península ibèrica amb la [[Sefarad]] bíblica, els jueus expulsats pels Reis Catòlics van prendre o van rebre el nom de [[sefardites]]. Aquests, a més a més de la seva religió, "van guardar
Sobre el [[judeocastellà]] com a fenomen sociocultural i identitari, va escriure García-Pelayo y Gross en el segle XX: {{cita|
Se'n diu dels jueus expulsats d'Espanya en el segle XV i que conserven a l'Orient la llengua i les tradicions espanyoles. L'expulsió dels jueus [...] va fer sortir de la Península ibèrica a gran nombre de famílies, sobretot d'Andalusia i de Castella, que se'n van anar a establir en els països del Mediterrani oriental dominats pels turcs, on van formar colònies que han subsistit fins als nostres dies, especialment a Egipte, Algèria, el Marroc, Turquia, Grècia, Bulgària [...]. Les
<br/>
|