Argó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Argó}}
L{{'}}'''argó''' és l'[[element químic]] de símbol '''Ar''' i [[nombre atòmic]] 18. És el tercer dels [[gas noble|gasos nobles]], incolor i inert com ells, constitueix entorn de l'1% de l'[[aire]].
 
El nom "argó" deriva de la paraula grega ἀργόν, forma neutra singular de ἀργός que significa "mandrós" o "inactiu", com a referència al fet que l'element no experimenta gairebé cap reacció química. L'octet complet (vuit electrons) a la capa atòmica exterior fa que l'argó sigui estable i resistent a la unió amb altres elements. La seva temperatura de triple punt de 83.8058 K és un punt fix que defineix l’escala de temperatura internacional del 1990.
 
== Característiques principals ==
Linha 6 ⟶ 8:
 
== Història ==
El científic anglès [[Henry Cavendish]] va exposar el [[1785]] una mostra de [[nitrogen]] a repetides descàrregues elèctriques en presència d'[[oxigen]] per a formar [[òxid de nitrogen]]. Va trobar que al voltant de l'1% del gas original no es podia dissoldre, i va constatar que no tot el «[[flogist|aire flogisticat]]» (aire sense oxigen) era nitrogen. El [[1892]] [[John Strutt|John William Strutt]], 3r Baró Rayleigh, va descobrir que el nitrogen atmosfèric tenia una major [[densitat]] major que el nitrogen pur obtingut amb mètodes químics. RaleightRayleigh i [[William Ramsay]] van demostrar que la diferència es devia a la presència d'un segon gas poc reactiu més pesant que el nitrogen, anunciant el descobriment de l'argó (del grec αργóν (argos), inactiu, vague o peresós) el [[1894]], anunci que va ser acollit amb força escepticisme per la comunitat científica.
 
El [[1904]] RayleightRayleigh va rebre el [[premi Nobel de Física]] per les seues investigacions sobre la densitat dels gasos més importants i el descobriment de l'existència de l'argó.
 
== Abundància i obtenció ==