Simfonia núm. 3 (Saint-Saëns): diferència entre les revisions

m
estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m (neteja i estandardització de codi)
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
{{cita|per l'amplitud del desenvolupament, la solidesa de la factura i la bellesa de la tècnica, reviu quelcom del gran art [[beethovenià]]. Per emprar en massa els recursos sonors (orgue i piano afegits a l'orquestra) i per la brillant utilització del metall, no sembla aliena a la influència de [[Berlioz]].}}
 
== Moviments ==
=== I.Adagio. Allegro moderato. Poco adagio ===
L'exposició del tema inicial va a càrrec dels [[instruments de corda]], després que s'ha produït una breu introducció. El tema en què comença l'obra té un marcat caràcter dramàtic, molt mogut i de tints foscos. El moviment es transforma gradualment fins a donar pas a un altre, d'expressió més tranquil·la, més graciós i diàfan.
 
El seu desenvolupament és breu. Després es produeix una altra transformació del tema inicial i l'orquestra torna a enfosquir-se dramàticament, però no tarda a reaparèixer la pau del segon tema, que condueix a l'adagio, de gran serenitat, plàcid, i en determinats moments, inclús, de certa eloqüència, subratllat tot per la corda i l'[[orgue]], que deixa sentir llur greu accent en frases de commovedora beatitud. Tan bell motiu és reproduït poc després per altres instruments de la gran massa orquestral; especialment, deixen escoltar la seva veu el [[clarinet]], la [[trompa (instrument)|trompa]] i el [[trombó]], acompanyats pels instruments d'arc. Els [[violins]], acabat aquest període, executen una variació i seguidament es passa al tema inicial de l'Allegro per donar cabuda al tema, sempre radiant de l'adagio, acompanyat majestuosament per l'orgue. Finalitza aquest primer temps de la tercera simfonia amb una coda, que per llurs amplis frases, serenes i elevades, crea un ambient místic, pruíssim, quasi de religiós èxtasi.
 
=== II.Allegro moderato. Presto (Scherzo). Allegro moderato. Maestoso ===
Comença aquest llarg i extens període musical amb un dibuix, amb una imatge enèrgica a la que segueix una tercera transformació del tema que dóna inici a l'obra, o sia, l'exposat pels instruments de corda, més intens potser i agitat, que aplana el camí al [[Scherzo]]. En el piano se succeeixen els [[arpegi]]s i les [[Escala musical|escales]], acompanyats per l'orquestra, que dibuixa unes figures rítmiques de caràcter sincopat. Aquest ambient joiós, quasi frívol, és interromput per una frase de major intensitat expressiva, més lírica. I immediatament, torna de bell nou l'antic allegro moderato amb el que s'ha iniciat aquest temps. L'[[allegro]] s'encadena amb el Presto. Però aviat apareixen en els trombons un nou moviment, replet de d'austeritat, el qual, després d'una curta lluita, fa desaparèixer l'element fantàstic, inquiet i diabòlic del Scherzo. La nova frase va elevant-se a poc a poc i sembla que sura en el blau del cel.
 
2.355.903

modificacions