Campredó: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Campredo7.JPG|miniatura|Església de Campredó.]]

'''Campredó''' (forma oficial) o '''Camp-redó'''<ref>[http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 ''Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars'', Xavier Rull]</ref> és un poble situat al darrer tram de l'Ebre final, que pertany al municipi de [[Tortosa]], a la comarca del [[Baix Ebre]].<ref>{{GEC}}</ref> Va convertir-se en [[entitat municipal descentralitzada]] el 2011,<ref>{{ref-web| url=http://www.gencat.cat/diari/5711/10244079.htm| títol =DECRET 120/2010, de 7 de setembre, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó, en el terme municipal de Tortosa.| consulta = 2010-09-21| format = htm| editor = DOGC numnúm. 57115.711| data =09/09/2010}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://aplicacions.municat.gencat.cat/index.php?page=consulta&mostraEns=7007380001 |consulta=28 agost 2020 |títol=Entitat Municipal Descentralitzada de Campredó |editor=municat.gencat.cat}}</ref> després d'haver emprès un procés de segregació que va durar 14 anys (1990-2004).

Fora del polígon s'executen activitats extractives d'àrids força importants. Modernament s'ha construït entre els termes de [[l'Aldea]] i CampredóTortosa el ''Polígon Industrial Catalunya Sud'', cridat a ser el motor econòmic de les [[Terres de l'Ebre]].

Entre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la [[torre de Font de Quinto]]; (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la [[serra de les Veles]], i l'anomenada ''"Casa de Prat"'' (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs). La ''Casa de Prat'' (també coneguda com "la Llotja") és una torre d'origen templer del s. XIII, com la de Font de Quinto. Fou probablement la seu de la sotscomanda [[Orde del Temple|templera]] de Prat.<ref>Fuguet, 1998a, p. 21 i 79-81.</ref> Únicament es conserva la planta inferior a l'interior de la qual hi ha una interessant escala de caragol realitzada en pedra, com la resta de l'edifici.<ref>Fuguet, ''ibidem'', p. 80-81; Gracià, Oriol, " Vigilant el tram final de l'Ebre", [[Sàpiens]] Barcelona, núm. 100, febrer 2011, p. 81 issn: 1695-2014.</ref> Les torres de Prat i Font de Quinto foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000 i restaurades al llarg del 2008 per la [[Generalitat de Catalunya]]. Durant les obres de restauració es va constatar l'existència al voltant de la casa de Prat d'un recinte emmurallat pendent d'estudi. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre.

* —(1998a), ''Templers i Hospitalers, II, Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat'', Rafel Dalmau, Ed., Barcelona. {{ISBN|84-232-0525-8}}.