Paràbola (al·legoria): diferència entre les revisions

Les paràboles es caracteritzen per l'expressió de conceptes espirituals. La forma més coneguda de paràbola en el [[cristianisme]] és la ''[[Bíblia]]'', que conté moltes paràboles, a més de les ja familiars paràboles de [[Jesucrist]] en el ''[[Nou Testament]]'', com la del [[paràbola del bon samarità|bon samarità]] i la del [[paràbola del fill pròdig|fill pròdig]]. Dues paràboles de l'''[[Antic Testament]]'' són les de l'anyell, narrades per Nathan (''Samuel 12:1-9''), i la de la dona de Tekoah (Samuel 14:1-13).

També en la ''Bíblia'' es troba la ''[[Paràbola del serf cruel]]'', que narra la història d'un serf que no està disposat a perdonar els deutes que els seus vassalls mantenien amb ell, però síque en canvi sí que esperava que [[Déu]] l'eximís dels seus errors. La paràbola apunta, sobretot, que si va ser la voluntat divina la de perdonar el deutor, aquest ha de ser igual de tolerant amb qui cometi el mateix error. Quan el serf castiga els seus vassalls, ordenant-ne el seu arrestl’arrest i execuciól’execució, Déu s'enfureix i multiplica el càstig per "set vegades set".

L'[[exegesi]] bíblica [[edat mitjana|medieval]] tendia a tractar les paràboles de Jesús com a al·legories detallades, amb correspondències simbòliques oposades per a cada element en les narratives breus. Els crítics moderns sostenen aquestes interpretacions com a inadequades i insostenibles.

Recentment hi ha hagut un interès per la paràbola contemporània, explorant com les històries modernes poden ser concebudes com a paràboles. Una paràbola contemporània de meitat del {{segle|XIX|s}} és la ''[[Paràbola del vidre trencat]]'', que exposa una [[fal·làcia]] en el pensament [[economia|econòmic]].