Columba de Rieti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquidones |
#viquidones |
||
Línia 9:
=== Trastorn alimentari ===
Columba patia un [[trastorn alimentari]], una forma d’auto-fam motivada per la religió anomenada anorèxia mirabilis.<ref>{{Cite journal|last=Weinberg|first=Cybelle|last2=Cordás|first2=Táki Athanássios|last3=Albornoz Munoz|first3=Patricia|date=April 2005|title=Saint Rose of Lima: an anorexic saint in Latin America?|journal=Revista de Psiquiatria do Rio Grande do Sul|volume=27|issue=1|pages=51–56|doi=10.1590/S0101-81082005000100006|issn=0101-8108|doi-access=free}}</ref> L’[[Anorèxia|anorèxia mirabilis]] era ben coneguda a l’època de Columba, quan no es veia com una emergència mèdica o [[malaltia mental]] com seria avui, sinó que es venerava com a símbol de la pròpia pietat. En última instància, la malaltia li va causar la mort el [[1501]], a l'edat de 34 anys.<ref>{{Cite book|title=Holy Feast and Holy Fast: The Religious Significance of Food to Medieval Women|last=Walker Bynum|first=Catherine|publisher=University of California Press|year=1988|isbn=0520908783|location=|pages=146–148}}</ref> A més, se sabia que Columba participava en actes dissenyats per causar-li dolor físic, com ara el fet de portar una camisa de cabells i dormir amb espines.<ref>{{Cite news|url=https://catholicsaints.info/miniature-lives-of-the-saints-blessed-columba-of-rieti/|title=Miniature Lives of the Saints – Blessed Columba of Rieti|date=2015-02-24|work=CatholicSaints.Info|access-date=2018-10-31}}</ref> És possible que hagi estat influïda per [[Caterina de Siena]], una santa dominicana italiana anterior, que patia també anorèxia mirabilis; es va negar a menjar fins a morir de fam i va morir als 33 anys.<ref>Farmer, David Hugh (1997). ''The Oxford dictionary of saints'' (4. ed.). Oxford [u.a.]: Oxford Univ. Press. p. 93. {{ISBN|0-19-280058-2}}.</ref><ref>{{Cite web|url=http://www.kateriirondequoit.org/resources/saints-alive/caedmon-cyril-tejedor/bl-columba-of-rieti/|title=Bl. Columba of Rieti {{!}} Saint Kateri Tekakwitha Parish - Irondequoit, NY|website=www.kateriirondequoit.org|access-date=2018-10-31}}</ref> A més, igual que Caterina, Columba es va tallar els cabells per evitar el matrimoni.<ref>{{Cite book|url=https://archive.org/details/saintofdaylivesl0000unse_c6m7|title=Saint of the day : lives, lessons & feasts|date=2009|publisher=St. Anthony Messenger Press|others=Foley, Leonard, 1913-1994., McCloskey, Patrick.|isbn=9780867168877|edition=6th rev.|location=Cincinnati, Ohio|oclc=318672837|url-access=registration}}</ref>
=== Trajectòria religiosa ===
Columba es va convertir en terciària dominicana als 19 anys. Se suposava que es va lliurar a èxtasi, durant un dels quals el seu esperit va recórrer [[Terra Santa]]. Va ser molt buscada com a consellera espiritual. Es diu que els ciutadans de la ciutat de [[Narni]] van intentar segrestar-la perquè fos la seva treballadora de miracles, però va escapar. Els mateixos habitants de la ciutat lluitaren més tard per conservar la seva pròpia ciutadana i mística, [[Llúcia de Narni]].{{sfn|Jones}}{{sfn|Ashley}}
Quan un interior li va demanar que deixés [[Rieti]], Columba es va allunyar, sense tenir cap concepte d'on anava. Durant el camí va ser arrestada a [[Foligno]] com a [[rodamón]]. El [[bisbe]] allà li va ordenar anar a [[Perusa]] i fundar un convent de Tercer Ordre, cosa que va fer, però només contra les fortes objeccions dels ciutadans de Foligno i Rieti que la volien per als seus propis pobles.{{sfn|Ashley}} Va treballar molt amb els pobres a Perusa, fins al punt que la seva santedat va informar que va indignar [[Lucrezia Borgia]] durant anys. En un moment donat, Borgia fins i tot havia presentat una queixa acusant Columba de practicar màgia. D’altra banda, el [[papa Alexandre VI]], el pare de Lucrècia, tenia molt en compte a Columba. La va consultar i va rebre una severa amonestació perquè es penedís d'ella.{{sfn|McNamara|2010}}
Columba va passar onze anys com a [[priora]] a Perusa, morint el [[2 de maig]] de [[1501]], a l'edat de 34 anys.{{sfn|Ashley}} La llegenda diu que en el moment de la seva mort, la seva amiga i companya terciària dominicana, Osanna de Màntua, va veure l'ànima de Columba com un "resplendor que pujava al cel". Tota la ciutat es va presentar al seu funeral, que va ser pagat pels pares de la ciutat.{{sfn|Jones}}{{sfn|McNamara|2010}}
Va ser [[beatificada]] el [[25 de febrer]] de [[1625]] pel [[papa Urbà VIII]], i la seva festa se celebra dins l’[[Orde dominicà|Orde Dominicana]] en l’aniversari de la seva mort.
== Referències ==
| |||