Partit Comunista d'Alemanya: diferència entre les revisions

 

L'any 1923, una nova cúpula dirigent, en consonància a l'ascens al poder de [[Ióssif Stalin|Stalin]] a la [[Unió Soviètica]], es va instal·lar al ''KPD''. La nova direcció, encapçalada per [[Ernst Thälmann]], va decidir expulsar del partit a l'[[Oposició del Partit Comunista]] (''KPO''), partidària de les idees de [[Trotski]] i [[Bukharin]]. D'ençà, es va decidir enfrontar de manera cohesionada la realitat política [[alemanya]] deixant de banda la revolució immediata, sense comportar una aproximació de posicions amb els [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]]. Aquesta última decisió es va traduir en uns bons resultats a les eleccions al [[Reichstag]] de [[febrer]] de [[1924]]. A partir de [[1928]], la nova política [[estalinisme|estalinista]] del Tercer Període fou adoptada pel partit. Aquesta mesura defensava que el [[capitalisme]] estava entrant en una profunda crisi i la revolució era imminent, a la vegada que s'afirmava que els [[sindicat]]s i l'''[[SPD]]'' eren organitzacions "social-feixistes", i per tant, el primer enemic a combatre.

Al novembre de 1926, el KPD va adquirir un important edifici d'oficines al districte de [[Berlín-Mitte|Mitte]] de [[Berlín]], que es va batejar com a [[Karl-Liebknecht-Haus]] en honor al líder comunista assassinat. L'edifici es va convertir en la seu central del partit, i també es van instal·lar el Comité central del KPD, la redacció del periòdic comunista ''[[Die Gire Fahne]]'', el comité central de la [[Lliga dels Joves Comunistes d'Alemanya]] (KJVD) i una impremta.