Història d'Isfahan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Hegemonia de Pir Muhammad: correcció |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 60:
== Timúrides ==
=== Tamerlà arriba a Isfahan, ciutat muzaffàrida ===
El [[1387]] en l'expedició de [[Tamerlà]] a Pèrsia, el gran soldà baixà cap al sud i va expulsar a l'[[atabeg]] Izz al-Din de [[Lur-i Kučik|Lur-i]] Tamerlà tenia seguidament un objectiu a la vista: Isfahan. Era, segons [[Ibn Batuta]], "una de les ciutats més grans i més justes", un lloc de molt esplendor. La ciutat estava regada pel riu Zayandeh i era un oasis fèrtil envoltat d’horitzons il·limitats de sorra i sal; els productes agrícoles, sobretot fruites, i eren abundants. La seva gent és descrita com bona i noble, valenta i generosa. Necessitava un pretext i el va trobar en la carta que li havia enviat tres anys abans [[Shah Shuja]] en el seu llit de mort, en que li encomanava la protecció de la seva família. Shah Shuja havia llegat [[Fars]] (capital [[Shiraz]]) al seu fill [[Zayn al-Abidin Ali|Zain al-Abidin Ali]]. Un germà de Shah Shuja, Sultan [[Imad al-Din Sultan Ahmad|Ahmad]], va rebre [[Kirman]]; i un nebot, [[Mubariz al-Din Shah Yahya|Shah Yahya]], va rebre [[Yadz]]. Isfahan era per [[Shah Mansur]], germà de Shah Yahya. Timur va cridar a Zayn al-Abidin a anar a la seva cort a retre-li homenatge d’acord a la voluntat del seu pare, però el príncep va arrestar al missatger i no hi va anar, provocant la ira de Timur.<ref name="Tamerlane"> ''Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World'', per Justin Marozzi</ref>
Timur va enviar al seu exèrcit cap a [[Rayy]] per hivernar a Sark Kamigh (dirigits per [[Miran Shah]], [[Shaikh Ali Bahadur]] i [[Saif al-Din Barles|Saif al-Din]]) i amb un contingent de forces escollides es va dirigir al sud en direcció al [[Luristan]]. Va passar per [[Hamadan]] i va arribar a [[Jerbadekan]] on va posar les seves forces en ordre de batalla i es van presentar davant les muralles de Isfahan (tardor). El pànic es va apoderar del governant i dels habitants que coneixien la fama de Timur. El governador, Said Muzaffar Kashi (oncle matern de Zain al-Abidin) i els seus oficials es van rendir. Shah Yahya va enviar des de Yadz la seva submissió. Kashi va sortir de la ciutat d'Isfahan amb Khoja Rukn al-Din Said i altres caps religiosos i notables per negociar la rendició. Timur va acceptar a condició de que la ciutat pagués el típic rescat i va entrar a la ciutat instal·lant-se a la fortalesa de Tabaruk.<ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, II, 60</ref>
Línia 69:
Timur certament anava a venjar aquests assassinats, realitzats en desafiament d’un tractat acordat amb els ancians i notables de la ciutat. Ara no es podia esperar quarter. Quan se’n van adonar els rebels van començar a tremolar i es va fer el silenci. Timur va ordenar la matança de tots els homes, dones i nens. Es diu que setanta mil van perdre la vida al bany de sang que va seguir. A cada divisió de l’exèrcit, des dels destacaments de deu i cent fins als ''tumans'' de deu mil, se’ls va ordenar portar un cert nombre de caps, i els ''tavachis'' van ser designats per comptar-los. Al principi, va observar Yazdi, hi havia una gran reticència entre els soldats a assassinar a altres musulmans a sang freda. Molts van comprar caps dels botxins més disposats. Els caps canviaven de mà per vint dinars fins que els soldats van perdre els seus escrúpols i el torrent de la matança va passar sense restriccions per la ciutat; el preu d’un cap va caure a mig dinar. Els que havien escapat de la matança inicial, amagats a les seves cases, van sortir a la nit i van fugir per la neu. Van ser caçats al matí següent capturats allà on estaven. No es va mostrar cap pietat.
Schiltberger, l'escuder bavarès capturat i fet presoner per l'exèrcit de Timur a la [[batalla d'Ankara]] el [[1402]], va descriure uns fets que si són veritat mostren una crueltat extrema: les dones i nens van ser portats fora a una plana i els nens de menys de 7 anys situats per ser trepitjats pels cavalls; quan es va donar l’ordre, ningú volia ser el primer i Timur mateix va començar per forçar als seus a seguir-lo; uns set mil infants foren esclafats pels cavalls. El historiador [[Hafiz-i Abru]] va estar a Isfahan després de la matança i va comptar 28 torres de uns 500 caps cadascuna i encara que algun altre testimoni indicaria que la matança no fou de setanta mil persones, fou en tot cas una de les mes sagnants i quantioses de Timur.<ref
Tot seguit va avançar cap a Fars i Zain al-Abidin va fugir cap a [[Bagdad]]; quan Tamerlà va sortir del país (al rebre notícies de atacs a [[Transoxiana]]) va nomenar a [[Mubariz al-Din Shah Yahya|Shah Yahya]] (ara el cap de família) com a governador de [[Shiraz]] i [[Fars]] i al seu fill gran Muhammad ibn Shah Yahya li va concedir Isfahan; va confirmar a [[Imad al-Din Sultan Ahmad |Ahmad ibn Shah Shuja]] el [[Kirman]] i a [[Sultan Abu Ishaq|Abu Ishaq]] [[Sirjan]] erigit en principat i amb dret hereditari per a ell i els seus successors. Shah Yahya a més conservava [[Yadz]].<ref> Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, II, 63</ref>
| |||