Mantell terrestre: diferència entre les revisions

Durant temps es va pensar que la ''Moho'' representava la frontera entre l'estructura rígida de l'escorça i la zona més plàstica del mantell, i seria la zona on tindria lloc el moviment entre les plaques de la [[litosfera]] rígida i l'[[astenosfera]] plàstica. No obstant això, estudis recents han demostrat que aquesta frontera es troba molt més avall, en ple mantell superior, a una profunditat de l'ordre dels 70 km sota l'escorça oceànica i dels 150 km sota l'escorça continental. Així, el mantell que se situa immediatament sota de l'escorça està format per materials relativament freds (aprox. 100 [[Grau Celsius|° C]]), rígid i fos amb l'escorça, tot i estar separat d'ella per la Moho. Això demostra que la Moho és en realitat una discontinuïtat composicional i no una zona de separació dinàmica.

 

La principal alteració mecànica a la Moho s'evidencia en la velocitat de les [[ona sísmica|ones sísmiques]], que augmenta substancialment, atesa la major densitat dels materials del mantell (ja que la [[velocitat]] de propagació d'una [[vibració]] és proporcional a la [[densitat]] del material). Aquesta major densitat és el resultat, a més de l'efecte de l'augment de la [[pressió]], de les diferències en la seva composició química, que és en realitat el principal element diferenciador entre escorça i mantell: els materials del mantell són molt rics en [[mineral]]s [[màfic]]s de [[ferro]] i [[magnesi]], especialment [[olivina]] i [[piroxè]]. A causa de l'augment de la proporció relativa d'aquests minerals, les [[roca|roques]] del mantell - [[peridotita]], [[dunita]] i [[eclogita]] - comparades amb les roques de l'escorça, es caracteritzen per un percentatge de ferro i magnesi molt més gran, en detriment del [[silici]] i de l'[[alumini]].