Llista de sistemes de puntuació del Campionat del Món de motocròs: diferència entre les revisions

De {{MXEC|1952}} a {{MXWC|1969}}, els punts obtinguts depenien de la classificació general dins el Gran Premi, la qual depenia al seu temps de la posició assolida en cadascuna de les dues mànegues: s'atorgava un punt al primer classificat, dos al segon, tres al tercer, etc., i guanyava qui menys n'obtenia. L'eventual retirada en una de les dues mànegues privava el pilot de punts i, per tant, no es podia classificar. Els eventuals empats es decidien en funció del nombre de voltes completades o del cronòmetre -atesa la poca precisió del cronometratge manual de l'època, alguna vegada un Gran Premi havia tingut dos pilots guanyadors ''[[ex aequo]]''.{{efn|grup="p"|De guanyadors ''ex aequo'' n'hi hagueren fins a temps més moderns: al [[Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc 1980|GP d'Espanya de 1980]], al [[circuit del Vallès]], [[Rolf Dieffenbach]] i [[Fritz Kobele]] foren declarats guanyadors alhora en haver empatat completament.<ref>{{ref-web|consulta=288 junyagost 20202014

|llengua=castellà}}</ref>}} En aquella primera època, només els 6 primers de cada Gran Premi obtenien punts per a la classificació final del campionat.<ref>{{ref-web|consulta=28 juny 2020
|url=http://akejonsson.com/1970gpseries.html
|obra=akejonsson.com
|nom=Åke
|cognom=Jonsson
|enllaçautor=Åke Jonsson
|títol=Results - Grand Prix
|llengua=anglès}}</ref> Considerant la poca fiabilitat de les motos de l'època, només es computava la millor part dels resultats assolits pels pilots als Grans Premis (generalment, la meitat més un). Així, si la temporada en constava de vuit, es computaven els millors cinc resultats de cada pilot.<ref name="memo">{{ref-web|consulta=15/10/2020