Ona gravitacional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m en què / a un > "en que per tant l’ona gravitacional és més semblant a únic pols." Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Petits canvis de puntuació i normativa. |
||
Línia 7:
Una altra de les propietats característica que tenen és que la seva velocitat de propagació és igual a la velocitat de la llum. Això permet que puguem triangular la posició de la qual procedeix una ona gravitacional.
Les altres propietats depenen del sistema que les hagi emès. Tot i així, en tenim algunes propietats:
Un sistema en rotació (sistema binari o cos en rotació sobre si mateix) genera ones gravitacionals al doble del període d'una rotació. És a dir, en cada òrbita o rotació generen dues longituds d'ona. D'aquesta
Per conèixer l'amplitud s'ha d'utilitzar una altra fórmula: <math>A=\frac{G}{c^4}\frac{{dI^2 \over d^2t}}{r}</math>. En aquesta forma G és la constant gravitacional de Newton, I és el moment d'inèrcia del cos i r és la distància a la
== Fonts d'ones gravitacionals ==
=== Forats negres ===
El problema fins a l'actualitat per observar aquests cossos és que no emeten radiació electromagnètica, almenys directament. Però tampoc emet ones gravitacionals per si sol, ja que és un cos perfectament esfèric. Tot
==== Sistemes binaris ====
Aquest és el fenomen que va permetre detectar directament ones gravitacionals per primera vegada. En aquest cas a mesura que els cossos s'ajunten augmenta el seu moment d'inèrcia, augmentant l'amplitud de les ones que emeten. Això fa que
==== Forats negres supermassius ====
Línia 24:
=== Supernoves ===
Aquestes són explosions molt violentes que poden generar una acceleració tan gran de la seva massa que es formi una ona gravitacional puntual que viatgi com un únic pols. El seu principal problema és que és molt difícil que sigui suficientment energètic com per ser detectat. El més probable és que només es puguin arribar a detectar aquests fenòmens
=== Estrelles de neutrons ===
Aquests cossos són gairebé esfèrics, com ho són els forats negres, però presenten unes deformacions de
=== L'Univers primordial ===
A través de les ones electromagnètiques només podem observar fins a 300.000 anys després del Big Bang. En canvi les ones gravitacionals ens podrien arribar a mostrar l'Univers de quan encara no havia passat ni 10^-32s després del Big Bang. Això ens permetria resoldre molts dels dubtes fonamentals que existeixen en la cosmologia actual. El problema és que per poder observar aquesta font es necessita
=== L'Univers invisible ===
La majoria de l'Univers es pot
== Tipus d'ones gravitacionals ==
Línia 40:
=== En espiral ===
Aquestes són les que es produeixen en la part final d'un sistema binari, en el moment en què els dos cossos es fusionen. La freqüència de l'ona depèn de la de l'òrbita, però aquesta va augmentant progressivament a mesura que s'acosta la col·lisió.
=== D'explosió ===
Línia 46:
=== No programades ===
Aquest és el tipus d'ones que formarien, per exemple, un fons estocàstic d'ones originades en l'Univers primordial. Una idea semblant al fons de radiació de microones, però amb ones gravitacionals
== La detecció ==
=== La detecció
El descobriment<ref>{{ref-publicació|nom1 = R. A.|cognom1 = Hulse|nom2 = J. H.|cognom2 = Taylor|títol=Discovery of a pulsar in a binary system|publicació = The Astrophysical Journal Letters|volum = 195|data = 1 gener 1975|issn = 0004-637X|doi = 10.1086/181708|url = http://adsabs.harvard.edu/abs/1975ApJ...195L..51H|consulta= 12 novembre 2015 | llengua = anglès |pàgines = L51-L53}}</ref> del [[púlsar binari]] [[PSR B1913+16]] per [[Russell Alan Hulse|Russell Hulse]] i [[Joseph Hooton Taylor]] i l'observació<ref>{{ref-publicació|nom1 = J. H.|cognom1 = Taylor|nom2 = J. M.|cognom2 = Weisberg|títol=A new test of general relativity - Gravitational radiation and the binary pulsar PSR 1913+16|publicació = The Astrophysical Journal|volum = 253|data = 1 febrer 1982|issn = 0004-637X|doi = 10.1086/159690|url = http://adsabs.harvard.edu/abs/1982ApJ...253..908T|consulta= 12 novembre 2015 | llengua = anglès |pàgines = 908-920}}</ref> que el seu [[període orbital]] minva precisament com ho prediu la teoria de la relativitat general si es considera que aquest sistema perd la seva energia per emissió gravitatòria, proporcionà la primera demostració (indirecta) de l'existència de les ones gravitacionals. Aquests dos investigadors estatunidencs reberen el [[Premi Nobel de Física]] el 1993 per aquest descobriment.
=== La detecció
El febrer de 2016, l'equip del [[LIGO]] va anunciar que havien detectat ones gravitacionals d'una fusió de [[forat negre]].<ref name="Discovery 2016">{{ref-publicació|títol=Einstein's gravitational waves found at last |publicació=Nature News|url=http://www.nature.com/news/einstein-s-gravitational-waves-found-at-last-1.19361 |data=11 febrer 2016 |cognom=Castelvecchi |nom=Davide |cognom2=Witze |nom2=Witze |doi=10.1038/nature.2016.19361 |consulta=11 febrer 2016|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Observation of Gravitational Waves from a Binary Black Hole Merger| authors=B. P. Abbott ''et al''. (LIGO Scientific Collaboration and Virgo Collaboration)|publicació=Physical Review Letters|any=2016|volum=116|exemplar=6| url=https://journals.aps.org/prl/abstract/10.1103/PhysRevLett.116.061102 | doi=10.1103/PhysRevLett.116.061102|consulta=11-02-2016|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|títol= Gravitational waves detected 100 years after Einstein's prediction {{!}} NSF - National Science Foundation|url = http://www.nsf.gov/news/news_summ.jsp?cntn_id=137628|website = www.nsf.gov|consulta= 11 febrer 2016|llengua=anglès}}</ref>
| |||