L''''església de Sant Llorenç de Sous''' fou el temple parroquial de l'antic poble de masies disperses de [[Sous]] ([[Albanyà]], [[Alt Empordà]]), actualment deshabitat.
La ruïna de l'església del monestir de [[Sant Llorenç del Mont]], molt danyada ja en els terratrèmols del [[segle XV]], obligà a abandonar-la definitivament en el [[segle XVIII]]. PertPer al servei religiós del poble de [[Sous]], que fins aleshores havia utilitzat el temple del monestir, d'altra banda suprimit i annexat al de [[Sant Pere de Besalú]] el [[1592]], s'habilità un nou edifici parroquial en el que havia estat la [[sala capitular]] del cenobi. La nova església de Sant Llorenç de Sous fou consagrada el [[1829]] per l'abat de [[Sant Pere de Besalú]] Melcior de Rocabruna i Taverner. Després de l'exclaustració ([[1835]]), aquesta església fou servida pels capellans del santuari de la [[Mare de Déu del Mont]], situat al cim de la muntanya. Durant la seva estada al santuari, l'any [[1884]], [[Jacint Verdaguer|Verdaguer]] assistí a la festa major del poble de Sous, celebrada en aquesta església, i en deixà testimoni literari. En el [[segle XX]] el lloc ha quedat despoblat.
És un temple d'una sola nau que aprofita els murs de la construcció medieval. La façana és coronada per un esbelt campanar de cadireta de doble obertura.
