Blas Infante Pérez de Vargas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: afegitons editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m jerarquia d'encapçalaments
Línia 5:
Infante alternà les tasques de notari, historiador, antropòleg, musicòleg, escriptor i periodista; endemés de ser un lector voraç i gran conferenciant. Es van editar 14 obres seves i va arribar a escriure més de 3000 manuscrits. El [[Parlament d'Andalusia]] va aprovar, de forma unànime el [[1983]], el Preàmbul per a l'[[Estatut d'Autonomia d'Andalusia]], on es reconeix Blas Infante com a "Pare de la Pàtria Andalusa". La Fundació Centre d'Estudis Andalusos de la Junta d'Andalusia va adquirir en 2001 la casa de Blas Infante a [[Coria del Río]], per a convertir-la en casa museu com a patrimoni històric i cultural andalús. És homenatjat cada any en la commemoració del [[Dia d'Andalusia]] els dies 28 de febrer.
 
=== Contacte amb la realitat andalusa ===
El seu pare, Luis Infante Andrade, llicenciat en dret, era secretari del Jutjat de Casares, la seva mare, Ginesa Pérez de Vargas, provenia d'una família de pagesos de classe mitjana. Estudia batxillerat als [[Escolapis]] d'[[Archidona]] fins a 1899. Des de 1900 treballa com escrivent en el Jutjat de Casares, al mateix temps que estudia en la Facultat de Dret de la [[Universitat de Granada]] com a alumne lliure, finalitzant-la el [[1906]]. Després d'aprovar les oposicions el [[1909]], exerceix com a [[notari]] a [[Cantillana (Sevilla)|Cantillana]] ([[Província de Sevilla|Sevilla]]) i aprofita per a entrar en contacte amb l'ambient intel·lectual sevillà i amb les idees polítiques [[Regionalisme|regionalistes]], especialment els membres de l'Ateneu sevillà. En poder observar l'estat dels [[Jornaler|jornalers]] andalusos quedà fortament impressionat. Anys més tard arriba a escriure:
 
''"Jo tinc clavada en la consciència des de la infància la visió ombrívola del jornaler. Jo li he vist passejar la seva fam pels carrers del poble"''
 
=== La primera assemblea andalusa ===
L'ideari polític de Blas Infante, hereu dels moviments republicans i federalistes del {{segle|XIX}}, es basa en la defensa de l'andalusisme i en l'existència de diferències entre [[Andalusia]] i la resta de regions que formaven l'[[Espanya]] d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]. El seu objectiu era aconseguir la reconstrucció d'Andalusia, entesa com una necessitat per a obtenir la regeneració d'Espanya.
 
Línia 34:
El [[1930]] donà una conferència política a la [[Societat Econòmica d'Amics del País]] a Màlaga on ressalta el poble i ésser andalús històrics.
 
=== El període republicà ===
Amb la proclamació de la [[Segona República Espanyola|II República]] el [[1931]], es fa càrrec de la notaria de [[Coria del Río]] (Sevilla), on construeix la seva casa, a la qual denomina ''Dar al-Farah'' (Vila Alegria) inspirada en l'arquitectura d'[[Al-Àndalus|Al Andalús]], encarregant-se personalment de la seva decoració. Blas Infante presideix la [[Junta Liberalista d'Andalusia]] (JLA) i torna a presentar-se a diferents candidatures pel [[Partit Republicà Democràtic Federal]] no obstant això no aconsegueix representació parlamentària. Els punts essencials de la campanya política són: el repudi al [[centralisme]] enfront d'un [[federalisme]] necessari, solució al [[caciquisme]] i del complicat sistema electoral, reforma econòmica i de la justícia, llibertat d'ensenyament, de matrimoni, etc. Aquestes idees i el promogut en la JLA tindrà gran importància en la redacció de l'avantprojecte d'[[estatut d'autonomia]], redactat en gran part pel mateix Blas Infante. Escriu el llibre "''La verdad sobre el complot de Tablada y el Estado libre de Andalucía''". Encara que hi ha clars brots independentistes en l'andalusisme, mancant suport popular s'intenta moderar el discurs i definir l'Estat lliure d'Andalusia com "alliberat" de tota opressió, dominació i injustícia i d'aquesta forma poder decidir el seu futur. I aquesta hauria de venir per mitjà d'una gran reforma agrària dintre d'una nova Espanya republicana i federal.