Modes rítmics: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
En la majoria de les fonts es recullen sis modes rítmics, com ja es va explicar en un tractat anònim datat al voltant del 1240, titulat ''De mensurabili música ''(anteriorment atribuït a [[Johannes de Garlandia]], i que ara se sap que va ser àmpliament corregit a finals del {{segle|XIII}}). Cada mode consisteix en un breu patró de valors llargs i curts de les notes ("[[longa|longas]]" i "[[Quadrada|breus]]") que es correspon amb un [[peu (mètrica)|peu mètric]], tal com es mostra en la mode següent:
 
# Llarga - Breu ([[troqueuTroqueu]])
# Breu - Llarga ([[iambeIambe]])
# Llarga - Breu - Breu ([[dàctil (poesia)|dàctilDàctil]])
# Breu - Breu - Llarga ([[anapestAnapest]])
# Llarga - Llarga ([[espondeuEspondeu]])
# Breu - Breu - Breu ([[pírricTríbrac]])
 
Encara que aquest sistema de sis modes va ser reconegut pels teòrics de l'Edat Mitjana, a la pràctica només els tres primers semblen haver estat els models estàndard del període modal. El segon mode és menys freqüent que el primer i tercer. El quart mode gairebé no apareix, per la seva banda el cinquè i el sisè són difícils de veure en el seu ritme uniforme. El cinquè mode es fa servir normalment només en la veu més baixa (o tenor).<ref>Hughes, 1954, 320</ref>