Principat de Tàrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 11:
Després de la mort de Bohemond I (1110), va ser seguit pel seu fill menor [[Bohemond II d'Antioquia| Bohemond II]], primer sota la tutela de [[Tancred de Tiberiades | Tancred]] (fins a 1112) <ref> ''Storia di Taranto'', pàg. 141 </ref>, després sota la de Roger (1112–1119) i finalment sota la del rei [[Balduí II de Jerusalem| Balduí II]] <ref name = "bohemondo"> [http://www.treccani.it/enciclopedia/boemondo-ii-d-altavilla-principe-di-antiochia/ Bohemondo II a l'Enciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti (en italià)] </ref> La mare de Bohemund era [[Constança de Francònia]] (també: Constància; nascuda probablement el 1078; † entre 1124 i gener de 1126), filla del rei [[Felip I de França|Felip I]] de [[França]]. Bohemond només va rebre el seu principat el 1126. Quan va contreure matrimoni amb Alícia d'Antioquia, la filla menor de Balduí II, va renunciar al seu principat, <ref name = "bohemondo"/> el 1128 (segons altres fonts 1127 <ref name = ": 152"> Giovanni Antonucci, pàg. 152 </ref> a favor del seu oncle [[Roger II de Sicília]], fill de [[Roger I de Sicília]].
El 1133 Roger va aconseguir eliminar definitivament els inquiets barons de la Pulla. <Ref name = ": 152" /> Els anys de govern de Roger van ser fructífers per a la ciutat de Tàrent, que va adquirir una gran importància com a ciutat industrial i comercial (ceràmica i processament de peix). Roger II es considerava molt educat i cosmopolita i presumiblement parlava àrab i grec. Va donar suport a l'antipapa [[Anaclet II]] i, per tant, va ser excomunicat diverses vegades per [[Innocent II]]. Per consolidar el regne unit, va donar al seu primogènit Roger III (1118–1148) el ducat de la Pulla, al seu segon fill Tancred (aprox. 1120-1138) el Principat de Bari i Tàrent i el seu fill petit Alfons (aprox. 1122-1144) el Principat de
A la seva mort, el 1166, el seu fill menor d'edat, Guillem II, també anomenat "Guillem el Bo", fou el seu successor. La seva mare Margarita de Navarra va dirigir la regència en el seu nom, amb consellers canviants. Originàriament promes amb [[Maria Comnena de Montferrat]] de la família imperial bizantina, Guillem es va casar el 1176 amb Joana Plantagenet, la filla d'[[Enric II d'Anglaterra]] i [[Elionor d'Aquitània]]. Joana era la germana de [[Ricard Cor de Lleó]]. Guillem va renunciar al principat a favor del seu germà [[Enric de
Guillem, que va preveure què el successor procediria d'una successió il·legítima al tron, va consentir el matrimoni de la seva tia [[Constança de Sicília]] (1154-1198), l'única filla supervivent de Roger II tinguda amb la seva tercera esposa [[Beatriu de Rethel]], amb el seu anterior enemic Staufen [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic]] (1165–1197), fill i hereu de l'emperador [[Frederic Barba-roja]]. <Ref name = ":143" /> El 1184/85 es va produir el jurament de lleialtat. Guillem II va fer reunir els nobles a Troia, a la Pulla, per jurar a Constança i Enric. El matrimoni es va consumar el 1186.<ref name = ": 206"> Lioba Geis, [https://books.google.it/books?id=aizoBQAAQBAJ&lpg=PR1&hl=de&pg=PA206#v=onepage&q&f=false Hofkapelle und Kapläne im Königreich Sizilien] (1130–1266)/Cortesans i capellans de la cort al Regne de Sicília] (1130–1266), ed. De Gruyter, Berlín, 2014, pàg 206] </ref> <br /> [[Fitxer:William III of Sicily 15.jpg|miniatura| L'emperador Heinrich VI deixa el rei Guillem III de Sicília impressionat. Il·luminació d'una edició de "De casibus virorum illustrium" de [[Giovanni Boccaccio]], segle XV.]]
| |||