Principat de Tàrent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
[[Fitxer:Sud Italia nel 1112.jpg |miniatura| vertical = 1.3 | Sud d'Itàlia el 1112]]
[[Fitxer:Blason sicile famille Hauteville.svg |miniatura| vertical | Escut dels Hauteville de Sicília]]
Els normands van arribar individualment com a aventurers al sud d'Itàlia. Aprofitant les desavinences entre els prínceps, van poder establir un govern permanent. [[Robert Guiscard]], que va arribar al sud d'Itàlia cap al 1050, va rebre del Papa [[Pasqual II]] el ducat de la Pulla i Calàbria perquè havia expulsat els [sarraïns] d'Itàlia, amb la possessió de Tàrent i [[Matera]] perquè havia expulsat els [[Imperi bizantí | bizantins]] d'[[Otranto]]. El va seguir el seu fill [[Bohemond I
Cap al 1058, el matrimoni entre el seu pare Robert i la seva mare va ser anul·lat per presumpta consanguinitat. Robert va tenir de la seva segona esposa Siquelgaita, filla del príncep [[Guaimar IV de Salern]], un fill, Roger Borsa, que fou successor del ducat de Pulla i Calàbria. Bohemond va ser compensat amb Tàrent i la majoria dels països del "esperó" de Pulla. <Ref name = "Le origini del Principato di Taranto"> Luigi Madaro: '' Le origini del Principato di Taranto e sue vicende feudali dai Normanni agli Angioini. "Industria grafica O. Ferrari & C., Alessandria 1926, pàg. 9. </ref>
Línia 11:
Després de la mort de Bohemond I (1110), va ser seguit pel seu fill menor [[Bohemond II d'Antioquia| Bohemond II]], primer sota la tutela de [[Tancred de Tiberiades | Tancred]] (fins a 1112) <ref> ''Storia di Taranto'', pàg. 141 </ref>, després sota la de Roger (1112–1119) i finalment sota la del rei [[Balduí II de Jerusalem| Balduí II]] <ref name = "bohemondo"> [http://www.treccani.it/enciclopedia/boemondo-ii-d-altavilla-principe-di-antiochia/ Bohemondo II a l'Enciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti (en italià)] </ref> La mare de Bohemund era [[Constança de Francònia]] (també: Constància; nascuda probablement el 1078; † entre 1124 i gener de 1126), filla del rei [[Felip I de França|Felip I]] de [[França]]. Bohemond només va rebre el seu principat el 1126. Quan va contreure matrimoni amb Alícia d'Antioquia, la filla menor de Balduí II, va renunciar al seu principat, <ref name = "bohemondo"/> el 1128 (segons altres fonts 1127 <ref name = ": 152"> Giovanni Antonucci, pàg. 152 </ref> a favor del seu oncle [[Roger II de Sicília]], fill de [[Roger I de Sicília]].
El 1133 Roger va aconseguir eliminar definitivament els inquiets barons de la Pulla. <Ref name = ": 152" /> Els anys de govern de Roger van ser fructífers per a la ciutat de Tàrent, que va adquirir una gran importància com a ciutat industrial i comercial (ceràmica i processament de peix). Roger II es considerava molt educat i cosmopolita i presumiblement parlava àrab i grec. Va donar suport a l'antipapa [[Anaclet II]] i, per tant, va ser excomunicat diverses vegades per [[
A la seva mort, el 1166, el seu fill menor d'edat, Guillem II, també anomenat "Guillem el Bo", fou el seu successor. La seva mare Margarita de Navarra va dirigir la regència en el seu nom, amb consellers canviants. Originàriament promes amb [[Maria Comnena de Montferrat]] de la família imperial bizantina, Guillem es va casar el 1176 amb Joana Plantagenet, la filla d'[[Enric II d'Anglaterra]] i [[Elionor d'Aquitània]]. Joana era la germana de [[Ricard Cor de Lleó]]. Guillem va renunciar al principat a favor del seu germà [[Enric de Càpua]] (1158-1272), príncep de Càpua. <Ref name = ":143"> ''Storia di Taranto'', pàg. 143 </ref> Com aquest va morir el 1172 i Guillem II no va tenir fills, això va afectar a la successió al tron. Es va cridar per la successió a l'exiliat [Tancred de Lecce]], el seu cosí i parent masculí més proper, fill il·legítim del duc [[Roger III de la Pulla]] i una filla del comte Acard II de Lecce, que va venir de [[Constantinoble]] i se li va retornar el títol de comte de Lecce.<ref name = ":143"/> <ref name = "tancredi"> [http: //www.treccani.it/enciclopedia/tancredi-re-di-sicilia_%28Enciclopedia-Italiana%29/ Tancredi Re di Sicilia (en italià)] </ref> <br/>
Línia 68:
El 1294 va lliurar el principat de Tàrent al seu fill [[Felip I de Tàrent]], el novè príncep de Tàrent, per tenir tota la regió sota control. <Ref name = ": 20"> La città antica di Tàrent, pàg. 20 </ref> Se li deu el desenvolupament de la ciutat [[Martina Franca]] a la [[província de Tàrent]] a principis del segle XIV: va ampliar el poble de refugiats de San Martino, fundat al segle X, i va concedir drets i desgravacions fiscals per als que s’hi van traslladar.
Durant les dècades següents va estar al tron del [[Regne de Nàpols]] Robert (1309-1343), fill de Carles II, i [[Joana I de Nàpols]] (1343-1382), la neboda de Robert; després de la mort de Felip I (1132), el Principat de Tàrent va anar als seus fills [[Robert II de Tàrent|Robert de Tàrent]] i [[Felip II de Tàrent]] i finalment a Jacob del Balzo, fill de Margarita, (germana de Felip II) i de Francesc del Balzo, duc d'[[Àndria]] (1364). Hi va haver anys d’intens conflicte entre el poder reial i el [[feudalisme]] dels barons <Ref name = ": 20" />
Durant el regnat de Joana I, el Regne de Nàpols va ser envaït pel rei [[Lluís I d'Hongria]], germà de l'assassinat [[Andreu d'Hongria]], primer marit de Joana, que volia venjar la mort del seu germà. Joana va fugir a Provença.
== Sota el govern dels [[Orsini]] (1393-1465) ==
En aquella època, el príncep Robert, nebot de Joana I, governava Tàrento, que, gràcies a la noblesa de la ciutat, va romandre fidel a la casa d'Anjou, tot i que els [[plebeus]] van mostrar obertament el seu afecte pels estrangers. El 1364 Francesc del Balzo, duc d'Àndria, i el seu fill Jacob del Balzo, príncep de Tàrent, es van rebel·lar contra la corona. Joana I va revocar aleshores els feus d’Àndria i Tàrent i els va confiscar els béns. Francesc del Balzo va fugir a [[Grècia]] i el títol "Príncep de Tàrent" va ser per a [[Otó IV de
El 1378 després de la mort del papa [[Gregori XI]] Europa va patir disputes religioses entre [[Urbà VI]] i l'antipapa [[Climent VII (antipapa)]]. Otó IV de
[[Fitxer:Blason Raimondello d'Orsini, Comte de Lecce (selon Gelre).svg|thumb| vertical|Escut de Raimon Orsini del Balzo]]
Línia 143:
** [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran]] (* 1488; † 1550), 1495/96 [[duc de Calàbria]], príncep de Tàrent, 1526/50 [[virrei de València]], fill de [[Frederic I de Nàpols, rei de Nàpols
** Carlota d'Aragó, princesa de Tàrent (germana del anterior), casada amb [[Guiu XVI de Laval]], [[comtat de Laval|comte de Laval]] i altres llocs, de la casa de Montfort-Laval.
** Anna de Laval († 1554), filla dels anteriors, casada amb Francesc de La
* Dinastia de [[Casa de La Trémoille]]:
** Lluís III († 1577), 1er duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Taillebourg, de Guînes i de Benon, fill dels anteriors
** [[Claudi de La Trémoille, duc de Thouars|Claudi]] (* 1566; † 1604), 1er Duc de La
** [[Enric de La Trémoille, duc de Thouars|Enric]] (* 1598; † 1674), 2on Duc de La Trémoille, 3er duc de Thouars, príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Laval, de Montfort, de Guînes, de Benon, de Taillebourg i de Joinville
** [[Enric Carles de La Trémoille|Enric Carles]] (* 1620; † 1672), Príncep de Tàrent i de Talmond, comte de Laval etc., germà d'Enric
| |||