Urbanisme de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 70:
Els romans eren grans experts en arquitectura civil i enginyeria, i van aportar al territori camins, ponts, aqüeductes i un disseny urbà amb un traçat racional i amb serveis bàsics, com el clavegueram.{{Sfn|Azcárate Ristori|Pérez Sánchez|Ramírez Domínguez|1983|p=79}} El recinte de Bàrcino estava emmurallat, amb un perímetre d'1,5 km, que protegia un espai de 10,4 ha.{{Sfn|DDAA|1998|p=47}} La primera muralla de la ciutat, de fàbrica senzilla, es va començar a construir en el {{segle|I|-}}. Tenia poques torres, solament en els angles i en les portes del perímetre emmurallat. No obstant això, les primeres incursions de [[francs]] i [[alamans]] a partir dels anys 250 van suscitar la necessitat de reforçar les muralles, que van ser ampliades en el {{segle|IV}}. La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de 2 metres, amb espai al mig farcit de pedra i morter. El mur constava de 74 torres d'uns 18 metres d'altura, la majoria de base [[Rectangle|rectangular]].{{Sfn|DDAA|1998|p=61}}
De la resta d'elements urbans conservats d'època romana convé ressaltar la [[Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid|necròpoli]], un conjunt de tombes situat a l'exterior de l'àrea emmurallada, a l'actual plaça de la Vila de Madrid: compta amb més de 70 tombes dels segles {{versaleta|ii}} i {{versaleta|iii}}, descobertes casualment el 1954.{{Sfn|DDAA|1991|p=218}} També hi ha restes de dos [[aqüeducte]]s que conduïen les aigües cap a la ciutat, un d'ells des de la serra de Collserola, al nord-oest, i un altre des del nord, prenent aigua del riu Besòs; tots dos s'unien enfront de la porta decumana de la ciutat —actual [[Plaça Nova (Barcelona)|plaça Nova]].{{Sfn|DDAA|1991|p=215}}
Després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]] i fins a la formació dels [[comtats catalans]], es van succeir diverses conquestes i el pas de successives civilitzacions, des dels [[visigots]] i els [[Al-Àndalus|àrabs]] fins a un període d'integració en l'[[Imperi carolingi]]. Aquest període va estar marcat per la reutilització de la ciutat romana i l'aprofitament de la seva estructura urbana, que no va patir canvis rellevants. Un aspecte a destacar d'aquesta època és la seva consideració de plaça forta militar, que la portarà a adquirir hegemonia sobre altres ciutats del seu entorn i a convertir-se en capital del seu territori.{{Sfn|Busquets|2004|p=31-32}} També va començar en aquesta època la colonització dels camps del seu voltant, dins d'un sistema d'estructura [[Feudalisme|feudal]], així com es va iniciar una certa suburbanització, amb l'aparició dels primers ravals.{{Sfn|Busquets|2004|p=33}}
| |||