Urbanisme de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 96:
[[Fitxer:Muralla Raval.JPG|miniatura|esquerra|Muralla del Raval, amb el Portal de Santa Madrona (segles {{versaleta|xiv}}-{{versaleta|xv}}).]]
El 1209 es va donar una de les primeres operacions urbanístiques privades de la ciutat, l'obertura del [[carrer de Montcada]], gràcies a la concessió realitzada per [[Pere II d'Aragó|Pere II]] a Guillem Ramon de Montcada; es va traçar un carrer ample i rectilini, que anava des de la Bòria fins al mar, i que va ser ocupat per grans residències senyorials.{{Sfn|Busquets|2004|p=46-47}} Un altre dels pocs processos de planificació urbanística d'aquesta etapa va ser l'obertura de la [[Plaça Nova (Barcelona)|plaça Nova]], al costat del [[Palau Episcopal de Barcelona|Palau Episcopal]] i prop de la [[catedral de Barcelona]], realitzada el 1355 gràcies a l'enderrocament de diverses cases i la reutilització de l'hort del Bisbe.{{Sfn|DDAA|2006|ref=EB3|p=251}}
Entre els segles {{versaleta|xiv}} i {{versaleta|xv}}, el continu creixement urbanístic va propiciar una nova prolongació del recinte emmurallat, amb la construcció de la muralla del Raval, a la zona occidental de la ciutat, que va englobar una superfície de 218 ha, amb un perímetre de 6 km. El nou recinte urbà partia de les Drassanes, seguint les actuals rondes de [[Ronda de Sant Pau|Sant Pau]], [[Ronda de Sant Antoni|Sant Antoni]], [[Ronda de la Universitat|Universitat]] i [[Ronda de Sant Pere|Sant Pere]], baixant per l'actual [[passeig de Lluís Companys]] fins al monestir de Santa Clara —en l'actual [[parc de la Ciutadella]]—, i fins al mar, per l'actual avinguda Marquès de l'Argentera. Actualment tan sols es conserva el Portal de Santa Madrona, a les Drassanes.{{Sfn|Roig|1995|pp=44-45}}
| |||