Consonant ejectiva: diferència entre les revisions

Les ejectives són sovint febles i poden ésser confoses, en certes llengües i en contextos determinats, amb [[consonant plosiva|plosives]] no aspirades. L'antiga literatura lingüística nord-americana anomenava ''intermèdies'' (''intermediates'') aquestes ejectives d'articulació feble i les representava amb un símbol fonètic específic:

 

 

Aquestes ejectives fortes i febles no mostren, però, [[oposició fonològica]] (no són pas fonemes, doncs) en cap llenguatge conegut.

 

En termes tècnics, les ejectives són [[consonant egressiva glotàlica|consonants egressives glotàliques]], entre les quals {{IPA|[k’]}} és la més comuna, per tal com és fàcil d'agumentar la pressió necessària dins la minsa cavitat oral requerida per pronunciar una {{IPA|[k]}}. En proporció a la freqüència de les [[consonant uvular|consonants uvulars]], {{IPA|[q’]}} és encara més comuna. En canvi, {{IPA|[p’]}} és força rara, en clara oposició al patró distribucional de les [[consonant implosiva|implosives]], en què la [[consonant bilabial|bilabial]] és comuna i la [[consonant bilabial|bilabial]] infreqüent ([[Joseph Greenberg]] 1970).

 

==Tipologia de les ejectives==