|
[[Fitxer:P52 recto.jpg|miniatura|'[[Papir 52]]', el manuscrit més antic conegut del [[Nou Testament]]]]
Els '''Evangelisevangelis''' constitueixen, per al [[cristianisme]], el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.<ref name="GEC1">{{GEC|0107161&BATE|Evangeli}}</ref> Es tracta d'escrits que narren la vida i el missatge de [[Jesús de Natzaret]], anomenat pels cristians [[Jesucrist]]. Durant els primers segles del cristianisme se'n varen escriure diverses versions, però només quatre foren retingudes com a canòniques: els evangelis dits de Mateu, de Marc, de Lluc i de Joan; a la resta se'ls anomena [[Llibres apòcrifs|apòcrifs]]. Actualment el terme s'empra sovint per a remarcar el que és essencial en el missatge cristià en relació amb el que hi ha estat afegit amb el pas del temps.<ref name="GEC1"/>
== Origen del nom ==
== Història ==
Des dels orígens de l'[[Església universal |Església]], els deixebles de Jesús conserven l'ensenyament del Mestremestre. Llavors apareixen, seguint les pautes literàries de l'època, diferents tradicions orals que es desenvolupen segons les necessitats de cada comunitat. Més tard, aquestes tradicions es posen per escrit, perquè així ho demana el creixement de les esglésies i la seva tasca d'instrucció dels convertits: sorgeixen col·leccions de [[Paràbola (al·legoria)|paràboles]], de [[miracle|miracles]] i de paraules i episodis de la vida de Jesús, com també la narració de la [[Passió de Jesús|passió]], que serveixen de base a la predicació i a la [[catequesi]].
En la presentació del missatge cristià, la vida i l'activitat de Jesús són un punt de referència constant. És llavors quan neixen els evangelis. Els seus autors treballen a partir del material rebut de la tradició, amb la qual es mostren molt respectuosos; això és una prova de la importància que devia tenir entre les comunitats aquella paraula viva, sorgida de Jesús mateix, capaç d'alimentar l'existència dels nous cristians i de satisfer les seves exigències. Però els autors dels evangelis no es conformen a recollir el material literari i organitzar-lo en un text ben estructurat, sinó que, afegint-hi informacions pròpies, elaboren obres que tenen una altura teològica i una configuració literària particular de cada un.
== Evangelis canònics ==
[[Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|miniatura|[[Pantocràtor]] de [[Sant Climent de Taüll]], amb Jesús envoltat pels quatre evangelistes]]
DelsDe la cinquanteni d'evangelis, en el sentit literari, que van ser escrits els primers segles de la nostra era, quatre van ser acceptats per les autoritats eclesiàstiques com a part del [[Cànon (Bíblia)|cànon]] del [[Nou Testament]]. El altres són catalogats com a [[Evangelis apòcrifs|evangelis apocrifs]] i la seva lectura com a [[heretgia]]. La insistència de conservar només quatre llibres canònics va ser un tema central d'[[Ireneu de Lió]] c. [[185]]. En la seva defensa dels quatre evangelis canònics, va declarar que "«no és possible que n'hi hagi més ni menys de quatre"», i va presentar una analogia del llibre d'[[Ezequiel]], de les quatre criatures amb quatre cares: d'un home, d'un lleó, d'un toro, i d'una àguila. Aquest és l'origen dels símbols convencionals, principalment en el [[catolicisme]], dels evangelistes, és a dir, els escriptors dels evangelis canònics:
* [[Evangeli segons Mateu]]
* [[Evangeli segons Marc]]
|
