|
Hey mei day today is your day but not your birthday
Prova xddd
{{ORDENA:Negre De Banyoles}} <!--ORDENA generat per bot-->▼viva el niga de banyoles
== Història ==
Va ser sostret pels taxidermistes francesos Verraux, els quals el van dissecar el [[1830]] per a enviar-lo a [[Europa]]. El [[1916]] va ser adquirit pel museu Darder de Banyoles.<ref name="De Banyoles a Botswana">{{ref-web|url=http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=355144&idseccio_PK=1006&h=|títol=De Banyoles a Botswana |autor=Moret, Xavier |editor=[[El Periódico de Catalunya|elPeriódico.cat]]|llengua=català|consulta= 26 d'octubre de 2007}}</ref>
El cos era exposat a la Sala de l'home del museu municipal, naturalitzat, guarnit amb plomes, llança i escut, al costat d'una mòmia peruana i d'una altra mexicana, així com d'una col·lecció de cranis, d'uns fetus conservats en pots i d'un conjunt de pells curtides. Popularment era conegut com ''El negre de Banyoles''.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Solana i Figueras|nom=Joan|enllaçautor=Joan Solana i Figueras|títol=El negre de Banyoles. La història d'una polèmica internacional|lloc=Barcelona|editorial=Editorial Planeta|any=2001|isbn=84-97088-076-9|consulta=25 març 2020}}</ref>
El cos va romandre exposat al museu sense cap controvèrsia fins al [[29 d'octubre]] de [[1991]], quan [[Alphonce Arcelín|Alphonse Arcelín]], un metge d'origen [[Haití|haitià]] resident a [[Cambrils]], on va ser regidor pel [[PSC]], va iniciar una campanya de denúncia contra la situació del boiximà. Va escriure una carta a l'alcalde de Banyoles, sol·licitant la retirada de les restes exposades al públic. L'incident va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació els quals van donar a conèixer àmpliament la notícia.<ref name="DIA DIGITAL">{{ref-web|url=http://www.eldia.es/2000-10-13/criterios/criterios2.htm|títol=El negro de Bañolas|consulta= 19 de setembre de 2008|data= 13 d'octubre de 2000|editor=LEONCIO RODRIGUEZ, S.A.|llengua=castellà}}</ref><ref name="El Mundo">{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/2000/10/04/catalunya/04N0129.html|títol=Lo trataron como a un antílope|editor=El Mundo|data= 4 d'octubre de 2000|llengua=castellà}}</ref>
El primer pas per a la devolució del "negre" a [[Botswana]] es va realitzar el mateix 1991, quan el llavors secretari de la [[Unesco]], el català [[Federico Mayor Zaragoza]], es va reunir amb l'alcalde de Banyoles, [[Joan Solana i Figueras|Joan Solana]]. Més tard, quan [[Kofi Annan]] va arribar a [[Secretari General de les Nacions Unides|Secretari General]] de l'Organització de les [[Nacions Unides]], es va interessar per l'assumpte i també va parlar amb l'alcalde.<ref name="Vitrina de la polémica">{{ref-web|url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-06-01-2002/abc/Catalunya/vitrina-de-la-polemica_70155.html|títol=Vitrina de la polémica|autor=Yániz, Juan Pedro|editor=[[ABC (España)|ABC.es]]|llengua=castellà|consulta=26 d'octubre de 2007}}</ref>
Durant aquest temps, el negre es va tornar tan famós que era bastant comú escoltar en anuncis diplomàtics realitzant referències al san exposat. Alguns governs [[africa|africans]] mostraven públicament el seu suport a Arcelín, qui havia enviat diverses cartes a la premsa i diversos caps de govern. L'assumpte va preocupar a diverses associacions de museus internacionals, ja que els feia témer que les restes humanes mantingudes pels museus per a la investigació, haguessin de ser retornats a les seves localitzacions originals.
El 1997 l'assumpte va ser discutit en diverses sessions tant en les Nacions Unides com en l'[[Unió Africana|Organització per a la Unitat Africana]].<ref name="Vitrina de la polémica"/> Després, al març del mateix any el [[san]] va ser retirat del Museu Darder.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/nuevo/Museo/Darder/evita/cualquier/referencia/polemica/Negro/Banyoles/elpepuespcat/20070413elpcat_20/Tes|títol=El nuevo Museo Darder evita cualquier referencia a la polémica del 'Negro de Banyoles'|autor=Iglesias, Natalia y Durán, Pere|editor=[[El País|www.elpais.com]]|llengua=castellà|consulta= 26 d'octubre de 2007}}</ref> La retirada va molestar als habitants de Banyoles, ja que era considerat com «un membre de la família».<ref>{{ref-web|url=http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=355144&idseccio_PK=1006&h= |títol=De Banyoles a Botswana |autor=Moret, Xavier |editor=[[El Periódico de Catalunya|elPeriódico.cat]]|llengua=català|consulta= 26 d'octubre de 2007}}</ref>
== Retorn a l'Àfrica ==
El govern de [[Botswana]] va oferir ajuda a l'organització per a la Unitat Africana en favor del soterrament apropiat del san, una vegada que les restes fossin retornades a l'Àfrica.<ref name="Vitrina de la polémica"/> Davant les pressions de retirada, els veïns de Banyoles mitjançant l'associació ''Amics dels Museus'' van presentar 7.300 signatures a l'ajuntament en contra de la possibilitat de destrucció o repatriació del cadàver, argumentant que encara que no hagués de ser exhibit, hauria de romandre a disposició dels investigadors.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/GIRONA/GIRONA/BANYOLES_/GIRONA/bosquimano/disecado/seguira/Banyoles/alcalde/elpepiautcat/19981108elpcat_17/Tes/|títol=El bosquimano disecado seguirá en Banyoles, según el alcalde|llengua=castellà|consulta= 22 de setembre de 2008|editor=www.elpais.com|data= 8 de novembre de 1998}}</ref>
Va seguir exposat fins a l'any [[2000]], i després de mesos de polèmiques i després de llevar-li la vestimenta, la llança, la pell i la careta que va vestir a Banyoles, el cos va ser enviat al [[Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya]], a [[Madrid]], on els seus ulls, pèl, òrgans, i fins i tot els genitals van ser extrets. El crani i la resta d'ossos van ser enviats en un taüt a Botswana el [[2007]].<ref name="España sólo devuelve huesos del negro de Banyoles"> {{ref-web|url=http://www.xornal.com/article.php3?sid=20001005084357|títol=España solo devuelve huesos del negro de Banyoles |editor=www.xornal.com|llengua=castellà|consulta= 31 d'octubre de 2007}}</ref><ref name="Vitrina de la polémica"/> Finalment el [[4 d'octubre]] va ser enterrat al parc nacional de [[Tsolofelo|Tsholofelo]] a [[Gaborone]], la capital de Botswana.<ref name=":0" /> Va ser enterrat amb honors reservats fins ara per a herois nacionals. A l'acte van assistir-hi representants d'[[Espanya]] a [[Botswana]] i de l'[[Organització per a la Unitat Africana]], així com la plana major de l'exèrcit i de la societat civil d'aquest país de l'Àfrica Austral.
[[Pere Bosch i Cuenca|Pere Bosch]], alcalde de [[Banyoles]], va reconèixer que «va ser poc oportú exhibir una peça humana de raça negra en una ciutat occidental i desenvolupada».<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/2000/07/01/catalunya/1N0074.html|títol=El bosquimano de Banyoles será devuelto a su país de origen|consulta= 22 de setembre de 2008|autor=González, Lluisa|data= 1 de juliol de 2000|llengua=castellà}}</ref>
== Llegat ==
Actualment, el Museu Darder eludeix la controvèrsia del "negre de Banyoles". A l'interior del museu, l'única referència que en queda, és un vídeo mut amb imatges en blanc i negre il·lustrades en una petita pantalla de plasma, que permeten als visitants veure l'home muntat tal com era exposat fins que va ser retirat.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/nuevo/Museo/Darder/evita/cualquier/referencia/polemica/Negro/Banyoles/elpepuespcat/20070413elpcat_20/Tes |títol=El nuevo Museo Darder evita cualquier referencia a la polémica del 'Negro de Banyoles' |autor=Iglesias, Natalia y Duràn, Pere |editor=[[El País|www.elpais.com]]|llengua=castellà|consulta= 26 d'octubre de 2007}}</ref>
Existeixen diversos llibres que tracten de la controvèrsia generada al voltant del negre. Un dels més destacats, ''El negre i jo'' de [[Frank Westerman]], el qual mostra el que el naturalista [[Georges Cuvier]] coneixia sobre l'home.<ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/libro/revela/Cuvier/conocia/Negro/Banyoles/elpepuespcat/20061202elpcat_22/Tes |títol=Un libro revela que Cuvier conocía al Negro de Banyoles |
autor=Antón, Jacinto |editor=[[El País|www.elpais.com]]|llengua=castellà|consulta= 26 d'octubre de 2007}}</ref>
== Contempleu també ==
* [[Sara Baartman]]
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* Davies, Caitlin: ''The return of El Negro''. Johannesburg: Penguin Books 2003.
* Fock, Stefanie: «“Un individu de raça negroide”. El Negro und die Wunderkammern des Rassismus»; en: ''Entfremdete Körper. Rassismus als Leichenschändung'', ed. Wulf D. Hund. Bielefeld: transcript 2009, pp. 165-204.
* Westermann, Frank: ''El negro i jo''. Barcelona: Viena, 2006.
* {{ref-llibre |cognom=Solana i Figueras |nom=Joan |enllaçautor=Joan Solana i Figueras |títol=El negre de Banyoles. La història d'una polèmica internacional |lloc=Barcelona |editorial=Editorial Planeta |any=2001 |isbn=84-97088-076-9 |consulta=25 març 2020}}
▲{{ORDENA:Negre De Banyoles}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Sud-africans]]
[[Categoria:Colonialisme]]
| 