Comtat d'Aura: diferència entre les revisions

Part del [[Ducat de Gascunya]] el territori fou inclòs en el lot d'Arnau I Nonat, al que en el repartiment a la mort de Garcia el Corb el [[926]] va torcar el [[comtat d'Astarac]]. Arnau Nonat va morir el [[960]] i va deixar l'Astarac al seu fill gran Garcia, i la Vall d'Aure, amb títol de comte, al segon fill Arnau. Aquest va morir sense successió i el comtat va anar a la seva germana Faquilena, senyora de Larboust i Oueil, vídua del [[Comtat de Bigorra|comte de Bigorra]] Ramon I Dat (945-956) i casada en segones noces amb Oriol, germà de Ramon I Dat. Van repartir l’herència entre els fills i Garcia I fou comte d'Aure amb sa germà Guillem I associat; el fill Dat va ser [[Vescomtat de La Barthe|vescomte de Labarta]]. Garcia I d'Aure va tenir per successor al seu fill Arnau II, i aquest al seu fill Garcia II. Aquest darrer va tenir tres fills, Arnau, Odó i Ramon. El primer fou comte d'Aure i a la seva mort el territori va passar a sa germà Odó I amb títol vescomtal, potser perquè amb aquest títol ja administrava el comtat (el tercer fill Ramon fou monjo). Odó I doncs va iniciar la línia de vescomtes d'Aure, que continua amb el seu fill Sanç, el fill d'aquest Odó II i el fill d’aquest Arnau IV. Aquest darrer va morir deixant nomes una filla, Bertrana, que es va casar amb Guiu de [[Comtat de Comenge|Comenge]], fill del comte Bernat IV (conegut per Bernat I) mort el 1144. Guiu fou vescomte ''ius uxoris'' i el vescomtat va passar al seu fill comú Ramon; a la seva mort el va succeir el seu fill Bertran que va morir deixant nomes una filla de nom desconegut que es va casar amb Arnau Guillem II [[Vescomtat de Labarta|vescomte de Labarta]] a qui va passar el Aure o Aura. A la mort de Ramon les senyories de Larboust i Oueil van passar al segon fill Odó I tronc de la línealínia que desprès seran [[Vescomtat de Larboust|vescomtes de Larboust]].