Neoclassicisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
es un sestil
Es important
Línia 1:
[[Fitxer:Canova-Three Graces 0 degree view.jpg|miniatura|[[Antonio Canova]], ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire]]
El '''Neoclassicisme''' és ARRIBA ESPAÑA un estil artístic inspiratinspira EL ARNAU LA CHUPAt en l'[[art]] clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el {{segle|XVIII|s}} i principis del {{Romanes|XIX}}, com a reacció a les exageracions del [[Barroc]] i el [[Rococó]]. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'[[antigaa`sxg Roma]]gdxgs ambjsmb els de la [[Il·lustració]] fonamentats en la raó.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.114|llengua=castellà|consulta=5 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
== Origen i desenvolupament ==
[[Fitxer:Herculaneum Neptune And Amphitrite.jpg|miniatura|Mosaic d'Herculà]]
Moviment estètic de base intel·lectual europeu. Prové de l'[[Barroc i classicisme francès|academicisme classicista cortesà]], que imperava a França al darrer terç del {{segle|XVII}}, resultant de l'acció de l'absolutisme enx sdjc cen el camp cultural i del racionalisme hedonista de la nova burgesia.
 
Apareix per primer cop a Roma estimulat pels descobriments realitzats a [[Pompeia]] i a [[Herculà]], el moviment es propaga ràpidament a França per l'intercanvi d'alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma, a Anglaterra gràcies a la pràctica del [[Grand Tour]] realitzat per la joventut noble britànica, i de la resta del món. Basat en els principisprincipisdcwd cpmadzdxa de [[Johann Joachim Winckelmann|Winckelmann]] que preconitza una tornada als valors de virtut i de senzillesa de l'Antiguitat. Aquesta expressió nova d'un estil antic va voler reunir totes les arts en el que va rebre el nom de «el gran gust».
 
En una última etapa, es convertí en el vehicle d'una cultura burgesa racionalista i rigorista, ideològicament oposada a l'[[antic règim]] i els seus valors. Per això, darrerament, la crítica tendeixtendeixEL JORDI LA CHUPA I EL ARNAU TAMBIEN
a reservar el concepte de neoclassicisme a la literatura d'inspiració clàssica produïda en el marc de les idees il·luministes o il·lustrades, fent-lo coincidir així, cronològicament amb les obres neoclàssiques en l'arquitectura i les arts plàstiques, alhora que aplica a les manifestacions anteriors el terme més genèric de [[classicisme]].
 
Els gèneres típics d'aquest corrent són la tragèdia de tema clàssic, la comèdia de caràcters, la poesia pastoral, la sàtira i la faula didàctica.