Gran Pudor: diferència entre les revisions

 

== Antecedents ==

Les clavegueres de maons s’havien construït a Londres des del segle XVII, quan es van cobrir seccions dels rius Fleet i Walbrook amb aquest propòsit.{{efn|Els rius Fleet i Walbrook, juntament amb molts d'altres, encara flueixen sota l'actual Londres.{{sfn|Talling|2011|pp=40-42}}}} Al llarg del segle anterior al 1856, es van construir més de cent clavegueres a Londres i en aquesta data la ciutat tenia al voltant de 200.000 [[pou cec|pous cecs]] i 360 clavegueres. Alguns dels pous filtraven [[metà]] i altres gasos que sovint s'encenien i explotaven, provocant la pèrdua de vides, mentre que moltes de les clavegueres es trobaven en un mal estat de manteniment.{{sfn|Ackroyd|2011|pp=69-70}} A principis del segle XIX s'havien dut a terme millores en el subministrament d'aigua als londinencs i, el 1858, moltes de les canonades d'aigua de fusta medievals de la ciutat es van substituir per unes de ferro. Això, combinat amb la introducció del [[vàter]] i l'augment de la població de la ciutat de poc menys d'un milió a tres milions durant la primera meitat del segle XIX,{{sfn|Dobraszczyk|2014|p=7}} va provocar que circulés més aigua per les clavegueres, juntament amb l'efluent associat. Els efluents de les fàbriques, escorxadors i altres activitats industrials van posar més pressió a un sistema que ja no funcionava. Gran part d'aquest flux es va desbordar o es va abocar directament al [[Tàmesi]].{{sfn|Dobraszczyk|2014|pp=8–9}}{{sfn|Owen|1982|p=47}}