|
'''Gai Suetoni Paulí''' (''Caius Suetonius Paulinus'') fou un magistrat romà.
Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de [[Claudi]], l'any [[42]], quan fou procònsol a [[Província romana de Mauritània|Mauritània]] i va derrotar alsels moros revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'[[serralada de l'Atles|Atles]].
En el regnat de [[Neró]], el [[59]], fou nomenat governador de [[Britània]] i durant dos anys va sotmetre a diversos pobles britons i va erigir fortins a diversos llocs, però el [[61]], quan va creuar cap a l'illa de Mona ([[Anglesey]]), plaça forta dels britons i la religió dels druides, que resistia als romans, la resta del país va aprofitar la seva absència per revoltar-se dirigits per [[Boadicea]] reina dels [[icenis]]. Els revoltats van ocupar la colònia de ''Camalodunum'' i van derrotar a Petili Cerealis, llegat de la ''Legio IX''. Quan Paulí va retornar, ''[[Londinium]]'' i ''Verulamium'' havien caigut en mans dels britons, però va aconseguir finalment derrotar a Boadicea.
El [[62]] va tornar a Roma i el va succeir Petroni Turpilià (Tac. Ann. xiv. 29-37, Agric. 5, 14.--16 ; Dion Cassius, l xii. 1-12; Suet. Ner. 39.).
El [[66]] fou cònsol amb [[Gai Luci Telesí]] (Tac. Ann. xvi. 14; Dion Cassius, l xiii. 1.). Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil ([[68]]) es va posar al servei d'Otó, però no va poder imposar-se a les intrigues de Licini Procle (''Licinius Proculus'') que tenia la màxima confiança d'Otó. Aquest va sortir en campanya contra les forces de [[Vitel·li]] (69) acompanyat per Paulí i altres generals experimentats.
Otó va sortir de Roma deixant a la ciutat al seu germà [Luci Salvi Otó Titià] o Ticià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de [[Vespasià]]. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, [[Mari Cels]] i [[Anni Gal]] i dominava la flota. Otó va derrotar alsels muntanyencs lígurs i va saquejar ''Albium Intemelium'' ([[Vintimiglia]]). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del [[riu Po]]. Espurina fou atacat a ''[[Placentia]]'' per [[Cecina]], general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a [[Cremona]]. Martins Macer al front dels gladiadors d'Otó va derrotar a Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titià fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar alsels partidaris de Vitel·li, elcosa que fou molt negatiunegativa pelsper als interessos d'Otó; Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció. Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Procle o Pròcul, prefecte del pretori, volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decissiudecisiu, i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La batalla de [[Bedriacum]] fou un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.
Després de la batalla Paulí va passar al camp a Vitel·li on va obtenir el perdó mercès a al·legar falsament que la derrota d'Otó s'havia degut a la seva traïció en favor dels interessos de Vitel·li. Ja no torna a ser esmentat.
|
