Alexander Grothendieck: diferència entre les revisions

'''Alexander Grothendieck''' ([[Berlín]], [[28 de març]] de [[1928]] - [[Sent Gironç]], [[13 de novembre]] de [[2014]]) va ser un [[matemàtic]] [[apàtrida]], nacionalitzat francès el [[1971]],<ref>Philippe{{ref-web| Douroux,nom «=Philippe Alexandre| Grothendieckcognom :=Douroux [| url=http://images.math.cnrs.fr/Alexandre-Grothendieck.html?lang=fr| títol =Alexandre Grothendieck Un voyage à la poursuite des choses évidentes| »],obra= Images des Mathématiques,|editor= CNRS, |data= 8 de febrer del 2012 {{fr|llengua= francès}}</ref> que durant la segona meitat del {{segle |XX}} va portar a terme un extraordinari procés d'unificació de l'[[aritmètica]], la [[geometria algebraica]] i la [[topologia]], donant gran impuls al desenvolupament d'aquestes tres branques fonamentals de les [[matemàtiques]].

El seu pare Alexandre Shapiro Tanaroff ([[Novozíbkov]], 6 d'agost de [[1890]] - [[Auschwitz]], 1942?) era un [[jueu]] [[anarquista]] rus. Va ser condemnat a mort el [[1907]] pel règim tsarista, però se li va commutar la pena per la de cadena perpètua a causa de la seva joventut. Alliberat per la revolució de [[1917]], va ser condemnat a mort pel règim comunista, malgrat això va aconseguirpoder fugir i emigrar clandestinament a [[Berlín]], on va conèixer a Hanka Grothendieck ([[Hamburg]], 21 d'agost de [[1900]] - [[Montpeller]], 16 de desembre de [[1957]]) una periodista ocasional també d'idees anarquistes. Tots dos van tenir un únic fill ala qualqui van posardonar el nom d'Alexandre i el cognom de la mare.<ref> Alexander Grothendieck va escriure una autobiografia titulada "''Récoltes et semailles"'' (Collita i sembra) quede podeula qual es pot llegir ala traducció al castellà: {{ref-llibre| url= http://es.scribd.com/doc/39668577/Cosechas-y-Siembras-Alexander-Grothendieck | títol = Cosechas y siembras|lloc= Montpeller| editorial = Universit´e des Sciences et Techniques du Languedoc,| llengua= castellà |pàgines = 54}}</ref>

El [[1933]] Shapiro se'n va anar a França per evadir els nazis tement que descobrissin el seu origen jueu; la Hanka el va seguir poc després. Entre els anys [[1934]] i [[1939]] Grothendieck va viure a Hamburg amb una família adoptiva, a càrrec del pastor [[Luteranisme|luterà]] Wilhem Heydorn. Mentrestant els seus pares s'estaven a [[França]] i col·laboraven amb els anarquistes espanyols contra el [[guerra civil espanyola|cop d'estat franquista]]. El [[1939]], amb només onze anys, Alexander va viatjar a França per trobar-se amb la seva mare. L'any següent tots dos van ser confinats al [[Camps de concentració francesos|camp de concentració]] de [[Rieucros]] a causa de l'activitat de resistència que havien tingut durant la guerra.<ref>sobre la base del Decret llei de 1938 ordenat pel govern francès que qualificava de "ciutadans indesitjables" als que donaven suport als republicans espanyols.{{ref-llibre| ''títol=La Retirada'',| denom =Josep |cognom =Bartolí i|nom2= Laurence|cognom2= Garcia.|nom 3=George (Il·lustracions) de George|cognom3= Bartolí. [[|lloc=Arles]]:|editorial= Editorial ''Actes Sud''. [[|data=2009]].|isbn {{ISBN|=978-2-7427-8040-2}}2Lllengua= {{frfrancès}}</ref> Al noi, però, el van deixar sortir per anar a classe a l'institut més proper, a [[Mende]]. El seu pare va ser internatempresonat al camp de [[Le Vernet (Arieja)|Le Vernet]] i més endavant el [[1942]] va ser deportat pels [[nazis]] a Auschwitz on va morirser assassinat. Amb el nom d'Alexandre Tanaroff figura a la llista de víctimes de l'Holocaust.

El [[1942]] Alexandre Grothendieck va ser acollit a La Guespy, una llar per a fills de refugiats<ref>{{formatenllaç refno actiu}} http://digitalassets.ushmm.org/photoarchives/result.aspx?search=CHILDREN'S%20HOMES%20(GUESPY</ref> a [[Le Chambon-sur-Lignon]], i va acabar el Batxillerat al Collège Cevenol.

Entre [[1945]] i [[1948]] Alexandre Grothendieck va estudiar [[matemàtiques]] a la Universitat de [[Montpeller]] i d'allí va marxar a [[París]], on va assistir al seminari d'[[Henri Cartan]]. [[Laurent Schwartz]] va dirigir la seva tesi doctoral sobre [[anàlisi funcional]] a [[Nancy]].<ref>{{format ref}}-publicació | httphttps://jfresan.files.wordpress.com/2009/01/matematica-mente.pdf| article = Matemáticamente – Un congreso de geometría algebraica celebra la figura de Grothendieck, genio, apátrida y ermitaño | nom = Javier | cognom = Fresán| data = 25 de gener de 2009| publicació = Público}}</ref> Posteriorment Grothendieck va entrar a formar part del grup [[N. Bourbaki|Bourbaki]]. En aquest grup s'interessà per saber quins han de ser els conceptes naturals que serveixin de base a la [[Geometria]]. Entre [[1957]] i [[1962]] va exposar al '''[[Seminari Bourbaki]]''' una renovació total dels fonaments de la [[geometria algebraica]] i el [[1958]] va introduir la [[teoria K]]. Dins d'aquest treball enunciava i demostrava el [[teorema de Riemann-Roch-Grothendieck]], resultat que li donaria fama mundial com a matemàtic.

El [[1959]] es va crear a [[Bures-sur-Yvette]] l'IHES (InstituteInstitut des Hautes Études Scientifiques), prop de París, i li van oferir una plaça de professor de matemàtiques. Allà va estar fins al [[1970]] desenvolupant un intens treball renovant la Geometria Algebraica de cap a cap. Els seus ''Elements de Geometria Algebraica'', dels quals va escriure 4quatre volums dels 12dotze previstos, i la sèrie de set ''Seminaris de Geometria Algebraica'' realitzen una síntesi amb l'Aritmètica i la Topologia al voltant dels dos conceptes crucials d'«esquema» i «[[Topologia|topoi]]» (una de les més vastes tasques de fonaments mai realitzada en matemàtiques). Inspiració central d'aquesta etapa van ser les ''conjectures de Weil'', que va demostrar en gran, tot i que la resta del treball la va acabar el seu alumne més brillant [[Pierre Deligne]].

El [[1966]] se li va concedirrebre la [[Medalla Fields]] que havia de recollir durant el Congrés Internacional de Matemàtiques de [[Moscou]], però la va rebutjar. En aquests anys va desentranyar també (encara que no va publicar-ho) la ''teoria de motius'', fantàstica visió d'una unió més íntima de l'Aritmètica i la Geometria que encara roman sense demostrar en gran part, i va exposar en les anomenades «conjectures estàndard» els principis que permetrien desenvolupar la teoria de motius.

El [[1970]] va abandonar l'IHES, perquè aquesta institució acceptava fons d'institucions militars, i ell ha estat un home més vinculat amb ambients [[pacifista|pacifistes]] i [[ecologista|ecologistes]]. Davant l'estancament espiritual que li suposa la seva absorbent dedicació a les matemàtiques, va abandonar també totes les activitats matemàtiques tradicionals.

El [[1972]] va passar a ser professor a la [[Universitat de Montpeller]], fent classes a la Facultat de Ciències i continuant les seves investigacions matemàtiques fora dels «circuits oficials». El [[1984]] sol·licità una plaça al CNRS, per al qual va escriure la memòria ''Esquisse d'un Programme'',<ref>[http://kolmogorov.unex.es/~ navarrès/res/esquissefr.pdf]</ref> esbós dels temes matemàtics que havia estudiat en els últims anys més programa per continuar-los en el futur. En aquesta època escriu milers de pàgines amb meditacions matemàtiques i no-matemàtiques, destacant entre aquestes últimes ''Éloge'' (perdut?), ''Récoltes et Semailles'', on repassa la seva trajectòria vital al món matemàtic i ''La Clef des Songes'', on explica el seu descobriment de Déu (ambdues obres encara inèdites).

El [[1990]] traslladàva laanar sevaa residènciaviura a un lloc desconegut prop dels [[Pirineus]], acceptanton només va acceptar el contacte humà directe amb les persones més properes, conveïns i visitants esporàdics, mentre prosseguia les seves reflexions. El gener de [[2010]] envià una carta en què expressava clarament la seva voluntat que no es publiquin ni es difonguin els seus escrits. Va morir a l'hospital de [[Sent Gironç]] el 13 de novembre de 2014.