Joaquim Español i Llorenç (Girona 1945) és Doctor arquitecte, poeta i novel·lista. Com arquitecte es va formar a la ETSA de Barcelona, i a L’Istituttol’Istitutto di Progettazione de Roma amb Ludovico Quaroni. Ha sigut professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la U.P.C (des de 1980), de l’escola de Disseny EINA (2003-2005), de l’Accademia di Architettura di Mendrisio de la U.S.I. a Suïssa (2005-2010), i professor convidat a diverses universitats. El seu treball professional amb Francesc Hereu (1974-2000, i des de 2004) ha estat reconegut en exposicions, monografies i premis. S’ha dedicat a la recerca teòrica en el camp de l’arquitectura (Premio nacional de arquitectura 1974, premi extraordinari de doctorat 1995, premi Architesis 2000). De l’any 2000 al 2004 va ser Director de Plans i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona. En el camp de la poesia i de l’art va seguir el mestratge de José M. Valverde i Xavier Rubert de Ventós, i va començar a publicar a partir de 1994.
