Trompe-l'œil: diferència entre les revisions

Els ''trompe-l'œil'' acostumen a ser [[pintures murals]] d'accentuat [[realisme]] dissenyades amb una [[perspectiva]] de manera que, contemplades des d'un determinat punt de vista, fan creure a l'espectador que el fons es projecta més enllà del mur o del sostre (''quadratura''),)<ref>Rudolf Wittkower, Joseph Connors i Jennifer Montagu, ''Art and Architecture in Italy, 1600-1750,'' vol. 1, Pelican history of art, New Haven: Yale University Press (1999){{en}}</ref>)o que les figures en sobresurten. Poden ésser interiors –que representen mobles, finestres, portes o d'altres escenes més complexes– o exteriors –aprofitant la gran superfície d'una paret mitgera, o els espais de mur entre obertures reals–. També són abundants els ''trompe-l'œil'' de menor dimensió, alguns pintats o fets de [[marqueteria]] en mobles o simulant-los –''trompe-l'œil'' anomenats «de gabinet», «d'armari de rebost» o «d'armer»–, especialment als taulells de taula –fingint tota mena d'objectes, com a naips disposats per a una partida, làmines de cantonades corbades enrere subjectes a un fingit taulell amb puntes o agulles- amb el que s'inclouen en el gènere «quadre dintre del quadre».<ref name="MG"/>

Durant el període del [[Renaixement]] els artistes van compartir un gust generalitzat pel dibuix en perspectiva. Destacarien en aquest camp sobretot pintors italians del [[Quattrocento]] com [[Andrea Mantegna]] i [[Melozzo da Forlì|Melozzo da Forli]], que es van iniciar en les pintures de sostres per als que utilitzaven tècniques pictòriques com l'escorç i perspectives per a crear una falsa impressió d'espai obert. Aquesta variant del trompe l'oeil que s'utilitzava en les pintures del sostre va rebre el nom en italià de ''di sotto in sú'', que significa "de baix a dalt", de manera que els objectes representats que se situaven per sobre de l'espectador és com si es localitzessin des de la perspectiva del punt de fuga. Exemple d'això va ser l'artista [[Michelangelo Buonarroti]] i l'obra que va realitzar a la volta de la [[Capella Sixtina]], on els personatges bíblics es troben envoltats de columnes i bigues emprant la tècnica del trompe l'oeil. Altres exemples serien també l'Assumpció de la Mare de Déu d'[[Antonio da Correggio|Antonio da Corregio]] a [[Parma]] I la ''[[Camera degli Sposi]]'' d'[[Andrea Mantegna]],.<ref>Rodolfo Signorini, "Opvs hoc Tenve: la 'archetipata' Camera Dipinta detta 'degli Sposi' di Andrea Mantegna: lettura storica iconografica iconologica della 'più bella camera del mondo', Mantova, 1985 {{it}}</ref> . També van aplicar aquesta tècnica en petits detalls de les seves pintures Vittorio Carpaccio i Jacob de Barbari per tal d'explorar el límit entre la imatge i la realitat.