Diferència entre revisions de la pàgina «Càmera plenòptica»

m
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
 
=== Càmera plenòptica estàndard ===
La “càmera plenòptica estàndard” és un model matemàtic estandarditzat utilitzat per investigadors per comparar diferents tipus de càmeres de camp de llum. Per definició, la “càmera plenòptica estàndard” té micro-lents col·locades a una longitud focal de distància del pla d’imatge d’un sensor.<ref name=":1">{{Ref-web|títol=Light Field Photography with a Hand-Held Plenoptic Camera|url=http://graphics.stanford.edu/papers/lfcamera/|consulta=2020-11-05}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Todor Georgiev - Adobe|url=http://www.tgeorgiev.net/|consulta=2020-11-05}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Refocusing distance of a standard plenoptic camera|cognom=Hahne|nom5=Matthias|cognom4=Fiebig|nom4=Susanne|cognom3=Velisavljevic|nom3=Vladan|cognom2=Aggoun|nom2=Amar|nom=Christopher|url=https://www.osapublishing.org/abstract.cfm?URI=oe-24-19-21521|llengua=en|doi=10.1364/OE.24.021521|exemplar=19|volum=24|pàgines=21521|issn=1094-4087|data=2016-09-19|publicació=Optics Express|cognom5=Pesch}}</ref> Les investigacions han mostrat que la seva línia base màxima està limitada ala tamanyla mida de la pupil·la de la principal lent d’entrada, cosa que resulta petita al comparar-la amb instal·lacions estereoscòpiques.<ref name=":0" /><ref>Hahne, C.; Aggoun, A.; Velisavljevic, V.; Fiebig, S.; Pesch, M. (2017). "Baseline and Triangulation Geometry in a Standard Plenoptic Camera" (PDF). ''Int. J. Comput. Vis''.</ref> Això vol dir que la “càmera plenòptica estàndard” podria estar ideada per aplicacions a curta distància, ja que mostra una resolució de profunditat més gran a distàncies molt properes que es poden prediure mètricament a partir dels paràmetres de la càmera.<ref>{{Ref-web|títol=The Plenoptic Camera aka Light Field Camera|url=http://www.plenoptic.info/pages/coding.html|consulta=2020-11-05|cognom=Christopher Hahne}}</ref>
 
El 2004, un equip al Laboratori de Gràfics per Ordinador de la [[Universitat de Stanford]] va utilitzar una càmera de 16 megapixels amb una alineació de 90.000 micro-lents (cada micro-lent pot captar 175 píxels, pel que la resolució final és de 90 kilopixels) per demostrar que les imatges es poden tornar a enfocar després de ser capturades.<ref name=":1" />
3.929

modificacions