Peter, Paul and Mary: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs d'infotaula Etiqueta: editor de codi 2017 |
retocs de ref, -enllaços que no funcionen |
||
Línia 15:
== Història ==
[[Fitxer:Civil_Rights_March_on_Washington,_D.C._(Entertainment,_Vocalists_Peter,_Paul,_and_Mary.)_-_NARA_-_542019.tif|miniatura|250x250px|Peter, Paul and Mary 1963]]
El grup va ser creat i gestionat per Albert Grossman, que volia obtenir un supergrup folk amb finalitats comercials. Amb aquesta finalitat va aplegar una "rossa alta [Mary], un tipus divertit [Paul], i un xicot de bon veure [Peter]". Peter, Paul & Mary començà a cantar en l'any 1961, debutant en el The Bitter End, un cafè de [[Nova York]] popular com a lloc de trobada de la música folk. El grup gravà el seu primer [[Disc fonogràfic|àlbum]], ''Peter, Paul and Mary'' a l'any següent (incloïa "[[500 Milles]]"
En l'any [[1963]], PP&M ja havia gravat tres àlbums, presents de forma simultània en la llista estatunidenca dels deu més venuts. El grup encara publicaria al mateix any "Puff the Magic Dragon" ("[[Puff, el drac màgic]]"), escrita per Yarrow i Leonard Lipton el [[1959]], i van interpretar "If I Had a Hammer" davant l'auditori aplegat a la [[Marxa sobre Washington]] del [[1963]], coneguda pel discurs '[[Tinc un somni]]' de [[Martin Luther King]]. Una de les peces de més èxit va ser la interpretació de la cançó "[[Blowin' in the Wind]]" ('Escolta-ho en el vent'), original de [[Bob Dylan]]; el grup també cantà altres peces de Dylan, com "[[The Times They Are a-Changin]]" ('Els Temps estan canviant'), "Don't Think Twice, it's Alright" i "[[When the Ship Comes In]]" ('El dia que el vaixell vindrà'). El desembre del [[1969]], PP&M va assolir el primer lloc a les llistes estatunidenques de més venuts amb el [[single]] "[[Leaving on a Jet Plane]]", una cançó de [[John Denver]]. "[[Day Is Done]]" ('Quan el sol es pon') va ser el darrer disc d'èxit que el grup va gravar, el juny del 1969.
Línia 21:
El trio es va desfer en l'any [[1970]], perquè els seus membres volien continuar carreres en solitari, però individualment tingueren molt menys èxit que abans plegats. Tot i això, "The Wedding Song (There is Love)" de Stookey (escrita per al casament entre Yarrow i Marybeth McCarthy, neboda del senador [[Eugene McCarthy]]) va ser un èxit i ha esdevingut una peça típica en els casaments nord-americans des del 1971.
En l'any [[1978]], el grup es reuní per protestar contra l'[[energia nuclear]]; posteriorment, PP&M gravà discos i feu gires de concerts, amb una mitjana<ref name="autogenerated1">[http://www.peterpaulandmary.com/tour/f-tour.htm calendari de gires</ref> de 25 intervencions per any. En l'any [[1999]] entrà en el Vocal Group Hall of Fame. El grup es significà políticament pel seu compromís per la pau a Centreamèrica i per donar suport, tant musicalment com personal, al moviment per la pau i la justícia social a Amèrica. El seu suport inveterat per Israel el distingí d'altres grups de música folk. PP&M va ser guardonat amb el Peace Abbey Courage of Conscience l'1 de setembre del 1990
El [[2004]] diagnosticaren [[leucèmia]] a Mary Travers, que hagué de suspendre per tot l'any les gires de concerts. Rebé posteriorment un trasplantament de moll de l'os i pogué reprendre les gires al 9 de desembre del 2005, amb un concert al [[Carnegie Hall]]. En l'estiu del 2007 calgué interrompre una nova gira<ref name="autogenerated1" /> a causa de diverses intervencions operatòries de la cantant. La seva mort el [[2009]] posà punt final a la carrera del trio.
| |||