Viquipèdia

Serra de Cantàbria: diferència entre les revisions

Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Indret}} La '''serra de Cantabria''' és un sistema muntanyenc del nord de la Península Ibèrica que travessa les províncies de Burgos, La Rioja, Àl...».
(Cap diferència)

Revisió del 13:06, 19 des 2020

La serra de Cantabria és un sistema muntanyenc del nord de la Península Ibèrica que travessa les províncies de Burgos, La Rioja, Àlabai Navarra. Es subdivideix en tres parts: La serra de Toloño entre les Conchas de Haro i Peñacerrada, una altra zona sense sobrenom dita únicament serra de Cantabria la serra de Codés.[1] Des de la planada alabesa, la serra de Cantabria és el darrer límit natural abans d'endinsar-se a les vegues de la Rioja alabesa en la vall de l'Ebre.

Infotaula de geografia físicaSerra de Cantàbria
Imatge
TipusSerra Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficavall de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaÀlaba (País Basc), Navarra (Espanya), La Rioja (Espanya) i província de Burgos (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 36′ N, 2° 35′ O / 42.6°N,2.58°O / 42.6; -2.58
SerraladaMuntanyes Basques i Serra de Cantàbria Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud1.454 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altLarrasa Modifica el valor a Wikidata  (1.453 m Modifica el valor a Wikidata)

Orònim

 
Laguardia amb la serra de Cantabria al fons.

Serra de Cantabria fa referència al jaciment arqueològic anomenat ciudad de Cantabria que està en aquesta zona, no pas a Cantàbria.[2]

Geomorfologia

Té crestes molt esmolades de relleu del tipus juràssic.[3]

.[4]

Els materials dominants són calcaris.[5][6]



Cims principals

  • Peña Las Doce: 1.252 m.[7] El nnom prové de l'ombra que projecta al migdia.
  • Peña La Tortuga: 1.255 m.[8]
  • Peña del Castillo: 1.262 m.
  • Mont Toloño: 1271 m. [9]Amb orientació sud.
  • Peña del León: 1.221 m.
  • Eskamelo: 1.290 m.
  • Peña Artesilla: 1.341 m.
  • Cervera-Zerbera: 1.306 m.[10]
  • Recilla-Errezilla: 1.381 m.[11]
  • Palomares occidental: 1.387 m.
  • Palomares: 1.436 m.[12]
  • Larrasa: 1.455 m. Punt més alt de tota la serra.[13]
  • Cruz del Castillo: 1.431 m.[14]
  • Peña del León: 1.389 m.[15]
  • San Tirso: 1234 m.[16][17]
  • Alto del Avellanal Alto: 1.157 m.
  • Payo Redondo: 1.217 m.
  • Peña Alta: 1.247 m.[18]
 
Vista general de la serra de Cantabria


Referències

  1. ↑ «El correo digital. Sierra de Cantabria». Arxivat de l'original el 15 de abril de 2007. [Consulta: 7 diciembre 2007].
  2. ↑ Gorrotxategi Nieto, Mikel. «Toloño mendia Cantabriaren iparraldean dago». [Consulta: 2008].
  3. ↑ Portero García, José M. & Ramirez del Pozo, José & Aguilar Tomás, Mariano J.: Mapa Geológico de España. 1:50.000. Haro. 170 (22-09). IGME. IGN. Cartografía: RHEA Consultores S.A. 1.978.[1]
  4. ↑ Casas Sainz, Antonio M. & Gil Imaz, Andrés & Muñoz Jiménez, Arsenio: “La Rioja: Geología y paisaje”. Zubia. ISSN 1131-5423. Nº 13. Instituto de Estudios Riojanos, 2.001. Págs. 33-34. Dialnet. [2]
  5. ↑ Tectónica comparada. Licenciatura de Geología. Facultad de Ciencia y Tecnología. Euskal Herriko Unibertsitateko. Campus de Lejona. Salida de campo: 25/04/2.012. [3]
  6. ↑ Ruiz Urrestarazu, Eugenio: El Medio natural en Euskal Herria: Álava, tierra de transición. [4]
  7. ↑ Muñoyerro, Iñigo: “Peña Las Doce (1.253 m.) y Toloño (1.271 m.)”. El Correo.com. 10/09/2012. [5]
  8. ↑ WikiRioja.Sierra de Toloño.[6] Arxivat 2012-juny-27 a la Wayback Machine.
  9. ↑ Toloño desde Labastida.[7]
  10. ↑ Lobera, Joseba: “Cumbres agrestes sobre Pipaón.” El Correo.com. 29/04/2.008. [8]
  11. ↑ Senderioja.es. Recilla desde Pipaón. [9]
  12. ↑ Sierra de Cantabria (Cruz del Castillo-Larrasa-Palomares). Pisakampas. 13/07/2.009. [10]
  13. ↑ Sierra de Cantabria. Larrasa (o Falso Palomares). Vía “Sartara”. Txastimendiak. [11]
  14. ↑ Sierra de Cantabria (Álava). 16/10/2.011. [12]
  15. ↑ Lobeña, Josena: Peña del León (1.389). Elcorreo.com. Ocio. 05/10/2-009.[13]
  16. ↑ “Sierra de Cantabria. San Tirso”. Artarrai Mendi Taldea. 09/09/2.011.[14]
  17. ↑ San Tirso desde Bernedo. Senderioja.es. [15]
  18. ↑ Muñoyerro Bilbao, Iñigo: “Peñalta (1.243).” El Correo.com. 03/08/2012. [16]

Bibliografia i fonts

  • García Rodrigo, B. & Fernández Alvarez, José Manuel & Fernández Álvarez, J.M.: Estudio geológico de la provincia de Álava. IGME, 1.973.[17]
  • Velilla, Salvador y Muntión, Carlos (2009): Toloño y Cantabria. Dos sierras, dos mundos. Logroño: Editorial: Piedra de Rayo. 2.010. ISBN 978-84-937248-7-0
  • Uribe-Echevarria, P. M. & Alejandre, J. A.: "Plantas interesantes de montañas calizas vascas". Munibe. Vol. 34 - Número 4. San Sebastián: Sociedad de Ciencias Aranzadi, 1.982. Págs. 295-301. [18]
  • Casas Sainz, Antonio M. & Gil Imaz, Andrés & Muñoz Jiménez, Arsenio: “La Rioja: Geología y paisaje”. Zubia. ISSN 1131-5423. Nº 13. Instituto de Estudios Riojanos, 2001. Págs. 33-34. Dialnet. [19]

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra de Cantàbria
  • Historia de nuestros nombres de lugar: Sierra de Toloño. Chasco Oyón, J.A [20]
  • Wikiloc. Senderismo. Pipaon - Eskamelo - Castillo Vallehermosa - Peña Artesilla - Cervera - Recilla - Palomares – Pipaon. [21]
  • Wikiloc. Subida al Recilla desde Laguardia. [22]
  • Ascensión al San Tirso por Urola. Pirineos3000.com 24/09/2.008.[23]
  • Chebaca: “Palomares, Larrasa y Cruz del Castillo desde Lagrán”. Tracksrioja. 25/10/2.012. [24]
  • Arzak, Juan Mari: Rioja Alavesa. Nº 2. Invierno 2009. [25]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serra_de_Cantàbria&oldid=25734870»