Manoel de Barros: diferència entre les revisions

'''Manoel'' Wenceslau Leite ''de Barros''' ([[Cuiabá]], [[1916]]) és un poeta brasiler. Nascut al Beco da Marinha, a la vora del riu Cuiabà ([[Mato Grosso]]), encara petit es mudaria amb la família a [[Campo Grande]] i, més tard, a [[Rio de Janeiro]], per a completar els seus estudis. Acabaria la seva formació en dret el 1941. Publicà el seu primer llibre de poemas el 1937, ''Poemas concebidos sem pecado''. En la dècada dels anys 60 tornà a [[Campo Grande]], a la ''fazenda'' pairal on es dedicà a la cria de bestiar.

 

És un poeta que defuig la vida de ciutat i l'àmbit urbà en general i la seva poesia poua en la natura, les bestioles, ocells, gent humil, arbres, rius i el quotidià en general. Ell mateix declarà<ref>Albert Roig, ''L'estiu de les paparres'', 1992, Empúries, Barcelona, pàg. 88</ref> que l'únic mot legítimament urbà permig els seus arquissemes poètics és ''paret''. La resta, que dimanen directament de la seva minyonesa, són ''arbre'', ''gripau'', ''llimac'', ''antre'', ''molsa'', ''boca'', ''granota'', ''aigua'', ''pedra'', ''cargol''.