Glacera de l'Isar-Loisach: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Editant|data=desembre de 2020}}
{{Indret}}[[Fitxer:Osterseen_and_Isar-Vorlandgletscher_Map.jpg|miniatura|Extensió màxima de la glacera de la Isar-Loisach amb les morenes en roja i els llacs glacials en blau-verd]]
La '''glacera de la Isar-Loisach''' era una [[glacera]] als contraforts dels prealps [[Baviera|bavaresos]] que es va formar en els períodes freds del [[Plistocè]].<ref>Hermann Jerz: ''Das Eiszeitalter in Bayern'', Band 2 der ''Geologie von Bayern'', Schweizerbart'sche Verlagsbuchhandlung, 1993. ISBN 3-510-65157-X. Kapitel Glazialer, fluvioglazialer und galzifluviatiler Bereich (Alpenvorland und Alpen)</ref> En la [[Glaciacions würmianes|glaciació de Würm]], és la glacera que es va estendre més cap al nord.
Linha 7 ⟶ 6:
En el seu últim avanç fa 20.000 anys, va cobrir l'altiplà bavarès fins a Landsberg am Lech, Grafrath, Geretsried i Sachsenkam. Només el Hoher Peissenberg i el Tischberg sobresortien com [[Nunatak|nunataks]] d'aquesta ampla capa de gel. A sota del seu front, va formar una vasta plana amb els al·luvions de les seves aigües de fosa, el sandur de [[Munic]].<ref>Ludger Feldmann: ''Die geologische Entwicklung der Landschaft um Eberfing''. In: Luise Hohenleitner: ''Eberfinger Heimatbuch'', Herausgegeben von der Gemeinde Eberfing, 1998. Seiten 255–263</ref><ref name="wanderungen3">Rolf K. F. Meyer, Hermann Schmidt-Kaler: ''Wanderungen in die Erdgeschichte – Band 8: Auf den Spuren der Eiszeit südlich von München, östlicher Teil''. Pfeil Verlag, 1997. ISBN 3-931516-09-1, Seiten 15–26</ref>
 
Retirant-se, aquesta glacera hava deixatdeixar abundants traces del seu pas com el camp de drumlins d'Eberfing amb 360 [[Drumlin|drumlins]] d'una longitud que anava fins a 1.900 metres, llacs de fosa de gel mort com els Osterseen i [[Torbera|torberes]] (ex.: pantà de Murnau). És també en l'origen de la formació de dos grans llacs, l'Ammersee i el [[Llac Starnberg]] que, contràriament a molts llacs d'origen glacial, subsisteixen encara perquè no són travessats per un poderós riu.
 
Totes aquestes traces de la glacera de l'Isar-Loisach han jugat un gran paper en el desenvolupament de l'estudi de la morfologia glacial al segle XIX, en particular als treballs d'[[Albrecht Penck]].