Lleó II d'Armènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Laranda de Licaònia |
m Tars (Turquia)| |
||
Línia 5:
Però quan va voler entrar a Antioquia, la ciutat, constituïda en comuna sota la direcció del patriarca [[Aimeric de Llemotges]], va rebutjar als armenis. Finalment l'afer es va solucionar amb la medicació d' [[Enric II de Xampanya]], per la qual Bohemund va abandonar tota reclamació sobre [[Cilícia]] i es va establir una aliança matrimonial: Alícia o Alix, neboda de Lleó, es va casar ([[1195]]) amb Raimon d'Antioquia (el fill gran de Bohemund, conegut com [[Raimon IV d'Antioquia]]). D'aquest enllaç va néixer [[Raimon Rupen d'Antioquia]].
Amb motiu de la tercera croada, Lleó va demanar a l'emperador [[Enric IV, emperador romanogermànic|Enric IV]] i al Papa [[Celestí II]] una corona reial que finalment va obtenir i el cardenal [[Conrat de Wittelsbach]] arquebisbe de [[Magúncia]], va posar sobre el seu cap en una data discutida que podria ser el [[6 de gener]] de [[1199]], a [[Tars (Turquia)|Tars]]. La condició fou el pas de l'església armènia a la fe romana, que mai es va produir més que manera nominal, i que Armènia Menor seria un feu imperial.
El [[1201]] va morir Bohemond d'Antioquia i la successió havia d'anar al fill de Raimon IV i Alícia, Raimon Rupen, però la corona fou usurpada per [[Bohemond IV d'Antioquia]], comte de Trípoli, el fill segon de Bohemond III, que ja havia expulsat al seu pare d'Antioquia dos anys abans però havia estat restablert per Lleó. El rei d'Armènia Menor es va enfrontar amb el nou príncep d'Antioquia al que va atacar el [[1203]], però fou rebutjat pels templaris, partidaris de Bohemund IV.
| |||