Revisió del 09:52, 13 set 2008 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Pàgina nova, amb el contingut: «'''Gilabert de Centelles i Riu-sec''' (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València. Fill de [[Pere de Centelles i...».		Revisió del 09:53, 13 set 2008 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 5: Amb les tropes valencianes participà en la defensa de [[Catalunya]] enfront la [[Invasió d'Armanyac]] de [[Joan III d'Armagnac\|Joan III]], caient presoner a [[Ceret]] el [[1390]]. Com a governador del [[Rosselló]] va passar al contratac, sortint de [[Montpeller]] amb seixanta cavallers i seixanta ballesters el [[15 d'agost]] i arribant a [[Fraisse-Cabardès\|Fraisse]] l'endemà. Com el senyor del castell, un dels capitans armanyacs no es trobava al castell, Gilabert de Centelles el va cremar. Amb les tropes de reforç enviades pel rei [[Joan el Caçador]] al seu nebot [[Martí el Jove]], [[rei de Sicília]] per matrimoni amb [[Maria de Sicília]], ~~es dirigí~~anà a [[Sicília]] el [[1394~~]] on les tropes~~ ~~catalanes~~i aconseguiren amb èxit vèncer l'oposició dels barons. El rei premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l'illa, sent nomenat conseller i camarlenc. Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidències de la lluita foren la mort de [[Pere de Centelles]], germà de Gilabert, i de [[Lluís de Soler]] ~~el [[~~(1398]]), i l'assassinat per ordre de Gilabert del cap del bàndol contrari, [[Jaume de Soler]] el [[1403]], Els dos bàndols es van enfrontar finalment a la [[batalla del Forcat]] el [[1404]] on els Centelles foren derrotats. Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina [[Maria de Luna]] en el seu testament del [[1406]], la qual llegà a Gilabert diversos béns.

Gilabert de Centelles i Riu-sec: diferència entre les revisions