Història de la Unió Esportiva Figueres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 639:
El campionat de '''Regional Preferent''' es va acabar amb un onzè lloc, 15 victòries, 10 empats i 13 derrotes, amb 49 gols marcats i 50 d'encaixats, que van aportar 38 punts. El campió [[Reus Deportiu|Reus]] en va sumar 51. A l'Assemblea General, Pagès va acceptar seguir un any més, amb el seu inseparable Domènech al costat, però va insinuar el nom de possibles successors per al futur proper: Manel Blasi i [[Emili Bach]]. La nota destacada la va aportar el polifacètic [[Pere Teixidor i Elies]], en reivindicar obertament i sense embuts la recuperació formal del nom d'Unió Esportiva Figueres. Teixidor va ser llargament aplaudit pels presents. En aquells dies, Ricard Campoy va entrar a formar part de la junta de Pagès.
 
== 1976-77: Retorn a Tercera3a Divisió ==
La temporada 1976-77 es va començar a gestar amb un important canvi sobre la taula de la [[Reial Federació Espanyola de Futbol|Federació]]. Com sempre, tot eren rumors i les certeses no abundaven. Es deia abans de començar la lliga de '''Regional Preferent''' que els vuit primers passarien a formar part de la nova Tercera Divisió, una xifra que després no seria exacta però que ampliava les possibilitats de la Unió. Pepe Pinto era el tècnic contractat per aconseguir I'objectiu i havia de treballar amb les baixes de Semis i Duran (en el juvenil del Girona), Parés, Franch, Figueras i la declaració de transferible de Vicens.