Kara-khitai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Taraz| |
||
Línia 17:
El [[1209]] el ''idiqut'' Bartchuq dels uigur va rebutjar reconèixer la sobirania del ''gur khan'' i va acceptar la de [[Genguis khan]]; el comissari del ''gurkhan'' a Uigúria, Chaukam, que residia a [[Turfan]] o a [[Kara-Khodja]], fou assassinat <ref> Barthold a ''Turkestan'', pàgina 362, citant com a font a [[Djuweini]] </ref>. El [[1210]] el ''khwarizmshah'', d'acord amb Kuchtlug, es va revoltar i va atacar territori dels kara khitai; aquestos van contraatacar i van ocupar [[Samarcanda]] un khanat karakànida vassall al seu torn de Khwarizm<ref> que els khwarizmshah van recuperar el [[1212]] expulsant al darrer khan karakhànida Othman </ref>
Mentre Kutchlug es va revoltar a la zona de l'Ili, va entrar a [[Uzkend]] on el ''gur khan'' tenia el seu tresor i es va dirigir contra Balasagun; el gur khan el va anar a combatre i el va derrotar prop de Balasagun, però al mateix temps el seu general Tayanqu era derrotat pel ''khwarizmshah'' prop de [[Taraz|Talas]] <ref> el general fou fet presoner </ref>. L'exèrcit kara khitai es va replegar cap a Balasagun però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutchlug ([[1211]]); el va tractar amb deferència i fins a la seva mort el [[1213]] el va considerar el nominal sobirà, però Kutchlug va assolir personalment les regnes del poder efectiu. El [[1211]] el sobirà dels karlucs, Arslan, que tenia capital a Qayaligh, va desconèixer també als kara khitai i va reconèixer igualment a Genguis khan; el mateix va fer l'aventurer turc Buzar, que s'havia creat un regne (el regne d'[[Almaligh]], prop de la moderna Khuldja a l'[[Ili Superior]]).
Entre [[1211]] i [[1213]] Kuchtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat [[Muhammad de Khwarizm]] per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línea del [[Sir Darya]] cap a [[Otrar]], Chah ([[Tashkend]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.
Línia 25:
En una data desconeguda <ref> Djemal Qarchi diu el [[1211]], i Djuweyni dona el [[1217]]-[[1218]], com fa notar Barthold, a ''Turkestan'', pàgina 401 </ref> el rei d'[[Amaligh]], Buzar, que s'havia declarat vassall de Genguis khan, fou sorprès per gent de Kutchlug mentre casava i va ser assassinat. Quan va atacar la ciutat d'Amaligh, la vídua, Salbak-Turkan, la va defensar i Kutchlug no la va poder ocupar. El fill del difunt Suqnaqtegin, va conservar el tron i va esdevenir un enemic de Kutchlug i un fidel aliat de Genguis Khan<ref> les versions sobre aquestos fets de Djuweyni i de Djemal Qarchi són diferents</ref>
El [[1218]] Genguis Khan va decidir enviar contra Kutchlug al general Djebé (Fletxa), amb 20000 homes. En principi fou enviat per protegir Almaligh però quan hi va arribar ja Kutchlug s'havia retirat cap a la [[Kashgària]]. [[Balasagun]] i totes les ciutats de la actual regió de [[Semirechie]], van obrir les portes al general mongol. Djebé es va dirigir a Kashgària on la població musulmana el va acollir com a alliberador. Djebé va impedir el pillatge amb amenaces de càstigs severs i fou saludat com una benedicció <ref>Barthold a ''Turkestan'', pàgina 402 citant a [[Djuweyni]] i [[Rashid al-Din]], i la critica d'[[Abul Ghazi]]</ref>. Kutchlug va fugir cap al [[Pamir]] però fou atrapat i mort a la vora del riu Sariq-qol <ref> M. Pelliot, ''Notes sur le Turkestan'' </ref>. Així tot el Turkestan oriental i el país de l'[[Ili]], [[Issiq Qul]], [[Tchu]] i [[Taraz|Talas]] va passar a Genguis khan, i a l'imperi dels khwrizmshahs <ref> els mongols els anomenen com a sartes, sarto'ul o sartagol a la "Història Secreta"</ref> que va esdevenir terra de frontera, una frontera que era també religiosa doncs del costat mongol quedaven els pobles nestorians, budistes i xamanistes, i només la Kashgària era de religió musulmana (encara que de cultura turca).
==Notes i referències==
| |||