Música de la dècada del 1980: diferència entre les revisions

Des d'artistes de pop-rock com El Último de la Fila​ o el «guacarrock» de Botellita de Jerez tot passant per cantautors com ara Fito Páez,​ Joaquín Sabina,​ Juan Carlos Baglietto​ i Rodrigo González varen mostrar que el rock hi vivia una època de bonança. Rodrigo González esdevindria un dels adobs de l'anomenat rock urbà mexicà,​ que tenia algunes afinitats amb el rock urbà produït en territori hispànic per bé que les seves arrels estilístiques estigueren molt més induïdes pel rock'n'roll, el blues i el rhythm and blues, tot deixant a un costat el punk i el rock progressiu de manera que El Tri se'n tornà un dels màxims exponents.

 

A Xile, governada per una dictadura militar durant els anys 80, les cançons de protesta de la Nueva canción dels anys 60 i 70 van mantenir la seva popularitat malgrat la severa censura. La banda de rock progressiu/folk Los Jaivas es varen encarregar de produir discos amb Alturas de Macchu Picchu, basats en poemies homònims d'en Pablo Neruda. El grup de rock Los Prisioneros va tenir èxit en combinar l'atmosfera de la cançó protesta dels 80 amb tendències més noves del rock, com ara el punk, l'sk, la New wave i el tecno. A finals dels vuitanta, noves bandes com Los Tres i La Ley començarien a marcar les tendències de la propera dècada.